Pràcticament la meitat dels casos de derivacions hospitalàries dels centres residencials per a gent gran estant relacionats amb una patologia respiratòria, segons l'estudi «Urgències mèdiques» de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA).

Aquest informe analitza i identifica les característiques de procés de derivacions hospitalàries en situacions que requereixin atenció sanitària urgent i s'ha realitzat a un miler d'usuaris de vint-i-sis centres associats d'ACRA, entre ells centres de la Garrotxa i l'Alt Empordà.

«L'estudi ens demostra que, en la majoria de casos, es tracta de descompensacions agudes de patologia cardiovascular prèvia», explica el doctor Toni Andreu, coordinador de l'estudi. Aquest mateix grup és l'afectat per infeccions respiratòries estacionals i, particularment, la grip.

Les altres patologies que requereixen de derivació als hospitals són els traumatismes, els problemes neurològics, els problemes digestius, els problemes vasculars i els problemes del tracte urinari, entre d'altres.

El doctor Andreu posa èmfasi també en el fet que aquest estudi aporti coneixement i dades en un tema fins ara inexplorat, i és que els pocs estudis que existeixen de situacions de salut que requereixen atenció d'urgències fan referència a població no institucionalitzada.

Aquest estudi, que té el suport del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, exposa dades fins ara desconegudes i que revelen la bona actuació preventiva del personal dels centres, apunten els responsables de l'estudi.

Entre els exemples que posen destaquen que la decisió de derivar un resident a un centre d'atenció d'urgències es pren en un 82% dels casos pel personal propi de la residència.

En aquest sentit, el 52% de les derivacions requereixen un ingrés hospitalari, el que indica que els mecanismes de presa de decisió s'utilitzen correctament, segons l'estudi.

Monitorar indicadors de salut

Des d'ACRA assenyalen la necessitat de desenvolupar un instrument que permeti monitoritzar els indicadors de salut en centres residencials, i així disposar d'informació validada i contrastada respecte aspectes específics de qualitat de vida per a les persones grans institucionalitzades.

En aquest sentit, des de l'Associació Catalana de Recursos Assistencials posen com a exemples aquells mecanismes i estratègies com la Central de Resultats del Departament de Salut, que proporcionen informació fiable i contrastada, i que els agents planificadors utilitzen de manera habitual en els seus processos de presa de decisió.