Hi ha un gran nombre de factors que poden condicionar el fet que un adolescent sigui capaç de cometre un delicte de caràcter sexual, ja sigui en forma d'abús, d'agressió o, fins i tot -per què no?-, una violació. Aquesta mateixa setmana es feia ressò d'un cas en què un jove de 15 anys hauria violat una noia de la mateixa edat en una localitat costanera de les comarques gironines la nit de la revetlla de Sant Joan. En aquesta escena hauria participat també un tercer menor de 14 anys d'espectador, sense fer absolutament res per aturar-ho. Què porta els menors a convertir-se en protagonistes d'aquestes macabres històries?

Creences equívoques

És evident que les generacions més joves no poden evitar veure's reflectides en la societat i, per tant, assolir molts dels valors que es transmeten a partir d'aquesta. Un d'aquests valors encara és, per desgràcia, la discriminació dels homes envers les dones, que tal com sosté la sociòloga i professora de la Universitat de Girona, Cristina Sánchez, pot portar els més joves a creure que «les dones valen menys i que els homes poden fer amb elles el que vulguin».

Sánchez explica que «una part de la societat segueix dient que el consentiment no és necessari o que hi ha diferents maneres d'entendre'l» i és per aquest motiu que «fa molt temps que s'està avisant que el masclisme està creixent i que en les edats més joves no hi ha cap tipus de reflexió -tot el contrari-, estem veient aflorar una altra vegada comportaments que no és que haguessin desaparegut, sinó que no es veien manifestament. Comportaments equivalents a qualsevol tipus de violència envers les dones, des del control a la pallissa o a la violació».

Imitació de conductes

No és casualitat tampoc que arran de la mediàtica Manada (el grup de joves que van agredir sexualment una noia el maig del 2016 per les festes de San Fermín) fa pocs dies sortís «La Nova Manada», una còpia del grup anterior perpetuant un delicte de característiques semblants, aquesta vegada a les Illes Canàries. Segons el psicòleg Jordi Barris, existeix «un procés psicològic que s'anomena modelatge, i que vindria a ser l'aprenentatge vicari de conductes per la pura observació i la pura imitació del que es té al davant».

Això també passa en els joves, i Barris opina que hi ha dues variables que poden influir d'una manera molt clara. La primera és de caràcter sociocultural, com per exemple quins rols estan assignats als homes i quines a les dones. «Això marca moltíssim i, de fet, crec que la persona més ben educada pot tenir perfectament comportaments que fregarien algunes qüestions de la violència de gènere», assegura. Una altra variable a tenir en compte és l'educativa, que «no només prové de l'escola, sinó també de l'àmbit familiar o del cercle d'amistats».

L'educació: la base

Si una cosa està clara és que l'educació és la base de l'èxit per prevenir comportaments sexistes en els menors que vagin acompanyats d'actituds pròpies de la discriminació de gènere. Tot i això, quan es tracta de fixar metodologies concretes no s'acaba de veure quin és el camí, ja que «a vegades els mateixos formadors tenen conflictes amb la seva sexualitat, i això es transmet», assegura l'expert en sexualitat Jose Antonio Langarita. «Més d'una vegada no hem sabut fer entendre a les nostres criatures que han de respectar les altres persones i, més concretament, les dones». Per escapar de la societat patriarcal, Langarita creu que «hi hauria d'haver una redistribució de privilegis així com una major inclusivitat».

Menys reincidència

Tot i que continuen apareixent casos de menors que esdevenen protagonistes de diferents processos judicials relacionats amb la discriminació de gènere, tal com matisa l'advocat penalista Carles Monguilod, la situació ha millorat notablement en els darrers anys. «S'ha notat que hi ha hagut millores. La justícia del menor ajuda a prevenir, però també a rehabilitar i reeducar els joves».

L'advocat assegura que lluny queden els anys 80, quan els menors de 16 a 18 anys anaven a les presons ordinàries, tenien les responsabilitats penals dels adults i se'ls jutjava com a tals. «Allò va ser una autèntica universitat del crim. Soc totalment favorable al sistema actual i tenim una justícia de menors exemplars pel que fa al tracte que se'ls dona».

És precisament per això que Carles Monguilod subratlla la importància de tractar adequadament el cas quan hi ha un primer delicte, perquè «el gran repte de la justícia del menor és que puguin arribar a la majoria sense recaure en el delicte». El lletrat creu que l'educació ha de ser un dels pilars més elementals, ja que «tot allò que s'inverteix en escoles, són diners que ens estalviarem en presons».