La ciberdelinqüència va a l'alça. Així ho demostren les dades estadístiques del Ministeri de l'Interior, on es pot comprovar que els fets relacionats amb la cibercriminalitat han crescut en els darrers set anys de forma exponencial. En concret han pujat un 81%. En aquest gruix de fets hi ha tot tipus de delictes relacionats amb l'ús de material informàtic i xarxes socials, entre altres.
Les dades de la cibercriminalitat a les comarques gironines fan referència a les obtingudes dels cossos i forces de seguretat de l'Estat i a les policies locals. Mostren que l'any 2011 s'havien denunciat o detectat 48 fets mentre que l'any passat en van ser 87.
Aquí dins hi ha fets relacionats amb delictes de diversa tipologia. D'entrada, els que atempten contra la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de dades i sistemes informàtics, els anomenats delictes informàtics (falsificació i fraus, entre altres) i els que són delictes que tenen a veure amb el contingut. En aquests darrers, hi ha la pornografia infantil, tant l'oferta com el consum. I per últim hi ha els delictes relacionats amb infraccions de la propietat intel·lectual i dels drets afins.
La ciberedelinqüència també ha anat a l'alça per l'ús de les xarxes socials. La policia tracta sovint casos d'amenaces i coaccions a través d'aquests i els menors d'edat i més joves sovint són el blanc d'aquests «ciberassetjadors». Per posar-hi fre es fan campanyes i els Mossos d'Esquadra, per exemple, tenen de fa molts anys tallers i xerrades encarades a posar fre i a prevenir aquest tipus de situacions. L'Internet també és un món que molts estafadors han descobert per cometre per exemple, fraus bancaris o estafes monetàries oferint objectes falsos o inexistents, entre altres.
Quant a les dades del Ministeri de l'Interior, s'ha de destacar que dels 87 fets detectats durant l'any passat, d'aquests la policia n'ha aconseguit aclarir 49. El creixement és clar, any rere any, i l'any 2011, dels 48 fets se'n van poder aclarir 29.
Pel que fa a la tipologia penal d'aquests fets, s'ha de dir que durant el 2017, la gran majoria són estafes (49), el segueixen els fraus amb targetes de crèdit o xecs de viatge (12) i per últim cal destacar que es van investigar quatre casos d'amenaces. L'estafa és la reina d'aquests delictes, ja que any rere any és el que ha ocupat més la feina dels investigadors. L'any 2011, va haver-hi ja 32 casos.
Quant a nombre de detinguts per part de les forces de seguretat de l'Estat i les policies locals, cal dir que la xifra es manté força estable amb prop d'una vintena d'arrestats. El 2017 en van ser 19 i el 2011, 20. L'any 2014, en canvi, hi va haver un repunt, amb 25 arrestats, la majoria d'ells per casos de frau informàtic (18).
Les víctimes són el principal focus de la ciberdelinqüència. I és que durant el 2017 hi va haver fins a 71 persones que varen ser l'objectiu d'aquests delinqüents. I cal dir que la majoria de les víctimes (46) van ser homes. La resta, 25, dones.
Dels últims set anys, el 2017 és el que hi ha hagut més casos de victimització com a conseqüència d'haver patit un fet relacionat amb la cibercriminalitat. Aquest tipus de delictes han afectat cada cop més persones i si es mira el 2011, les primeres dades públiques del Ministeri de l'Interior sobre aquest aspecte delinqüèncial, es pot veure que llavors hi van haver 24 víctimes. La xifra ha anat pujant a mesura que han anat passant els anys. Cal dir que la majoria de víctimes ho són per fraus informàtics, seguit de les amenaces i coaccions i, per últim, hi hauria víctimes de falsificació informàtica.
Els Mossos d'Esquadra aquest abril va fer públiques les dades anuals delinqüèncials. I van alertar que més de la meitat de les estafes actualment tenen lloc a Internet. I és aquest tipus de fet contra el patrimoni el que s'ha enfilat més d'un 28% en només un sol any, cosa que suposa un miler d'estafes més respecte al 2016, i les situen en 4.650 durant l'any 2017.
