El traspàs de mestres de Primària a Secundària, que el Departament d'Ensenyament va idear i regular per cobrir vacants en les especialitats de matemàtiques, llengua i literatura catalana i castellana a 1r i 2n d'ESO, s'ha concretat en tan sols cent docents a tot Catalunya; dinou a les comarques de Girona. La mesura, rebutjada tant pel professorat com per les facultats d'Educació (tal com Diari de Girona va informar al maig) i recorreguda judicialment per un sindicat, s'ha quedat en testimonial a causa, en gran part, de la reacció de les direccions d'institut.
A principis de maig, la solució extraordinària amb què la Conselleria volia compensar la manca de determinats docents va topar amb l'oposició dels professionals afectats, que van recollir més de 1.600 signatures a la plataforma Change.org, i de les universitats responsables de la seva formació inicial, entre elles la UdG. L'últim dia d'aquell mateix mes, el Sindicat de Professors de Secundària Aspepc-SPS contra tres resolucions d'Ensenyament: una del 25 d'abril que contenia les instruccions per adjudicar les destinacions provisionals a partir de l'1 de setembre i dues de posteriors que la desenvolupaven, emeses el 7 i el 16 de maig i que habilitava uns 3.000 funcionaris de carrera del cos de mestres -tal com va concretar el sindicat- per impartir classes als dos primers cursos de l'ESO, de manera provisional i en les especialitats esmentades.
El divendres 29 de juny, en l'última mesa sectorial d'Ensenyament, la Conselleria va informar als representants sindicals d'un acord que ratifica la mesura i que Aspepc-SPS també contempla recórrer, encara que les xifres definitives han quedat molt lluny dels milers de places previstes inicialment, ja que de les 223 que s'han acabat reconvertint només se n'ocuparan 100 -19 a Girona-: 48 de matemàtiques, 36 de català i 16 de castellà. Per al sindicat que ha denunciat Ensenyament, l'explicació es troba en l'actitud de les direccions dels centres, a les quals ha agraït que hagin «posat seny perquè aquesta mesura no fos una sagnia per als interins de Secundària afectats».
El paper de les direccions
El portaveu d'Aspepc-SPS a Girona, Luis Sobrino, va recordar que la resolució sobre les plantilles «deia que, amb càracter obligatori, els instituts amb més de deu grups d'ESO i més de cinc persones als departaments de matemàtiques, català i castellà que tenien alguna vacant havien de reconvertir una plaça de Primària perquè els mestres poguessin accedir-hi».
En base a aquests requisits, el càlcul de places reconvertides era molt superior al que s'ha produït finalment perquè, en consideració de Sobrino, «segurament degut a les pressions, el Departament i explícitament els Serveis Territorials de Girona han estat flexibles amb aquesta obligació»; de manera que «els instituts que mostraven inconveniència no ho han fet perquè les direccions no hi han col·laborat».
L'entrada de mestres a Secundària té un antecedent amb la implantació de la Logse, quan l'educació Primària va passar de tenir vuit cursos a sis i els dos últims es van convertir en els dos primers de l'ESO.
