El Jutjat d'instrucció 1 de Ripoll va arxivar ahir la causa contra els cinc càrrecs electes del Ripollès investigats per la seva participació en el tall al Coll d'Ares durant la vaga general del 8-N. La jutgessa, seguint la petició del ministeri fiscal, descarta el delicte de desordres públics perquè no es van registrar «actes violents sobre persones o coses».
La interlocutòria va tancar així la via penal contra les alcaldesses de Vallfogona i Pardines, Carme Freixa (ERC) i Núria Pérez (IdP); els regidors de Ripoll Roger Bosch (ERC) i Santi Llagostera (CUP) i la regidora de Campdevànol Mariona Baraldés (CUP). Al mateix temps, però, envia el cas a la subdelegació del govern a Girona perquè iniciï un expedient sancionador perquè considera que podrien haver infringit la Llei mordassa.
Concretament, recull que el tall de Coll d'Ares que va durar unes catorze hores va comportar una «alteració greu de la seguretat ciutadana sense necessitat d'atacs violents contra persones o coses». La jutgessa, seguint la petició del ministeri fiscal, considera que no hi va haver violència cap a persones ni béns materials i, per tant, descarta el delicte de desordres públics. En la descripció dels fets, el fiscal explica que «nombrosos grups de persones, amb els seus vehicles i amb la col·locació de troncs de grans dimensions» van tallar la C-38 al punt quilomètric 25 al seu pas per Molló. El fiscal recorda que el Codi Penal defineix com a delicte de desordres públics «aquells que actuen en grup o individualment emparant-se en ell, alteren la pau pública executant actes de violència sobre les persones o coses o amenaçant a altres amb portar-les a terme» i que inclou penes de 6 mesos a 3 anys de presó. També fa constar que abans de la modificació del 2015 la redacció incloïa expressament els talls de carretera però que ara, amb la normativa vigent, aquest concepte ja no hi consta.
Causa sense fonament
La primera reacció de l'arxivament de la causa va ser la de l'advocada Raquel Vilar, que va defensar els dos regidors de la CUP. «S'ha fet justícia perquè jurídicament no hi havia fonament».
Un cop tancada la via penal espera que no s'interposin sancions per la via administrativa per aquells fets, i va afirmar que aquesta causa, com la resta que hi ha obertes al país contra càrrecs electes per fets similars, demostra que són «processos polítics» malgrat que «jurídicament no tenen recorregut». Els cinc càrrecs van ser citats a declarar el 26 d'abril però cap d'ells va declarar davant del jutge. Els tres primers es van presentar davant la jutgessa però no van declarar i els altres dos es van quedar a fora per seguir fent «desobediència pacífica».
