El sector de la construcció després d'uns anys de forta crisi i ja encadena mesos de creixement. Una mostra és la reactivació d'obres davant l'escassetat d'habitatges en alguns municipis (amb preus iguals o superiors al punt àlgid de la bombolla) o l'augment de constitució de noves hipoteques. Aquesta situació de creixement s'ha traslladat a tots els actors que depenen del sector, un d'ells els ajuntaments. Abans de la crisi, els municipis tenien una font gairebé inesgotable de finançament amb el totxo. Ara, els consistoris augmenten els ingressos per l'impost de construccions (ICIO). En els quatre últims exercicis disponibles (el darrer és del 2016) els resultats són positius.

Els ajuntaments més que en l'anterior exercici. Amb tot, estan lluny (un 75,4% menys) de la millor dada de la història, el 2006, abans de l'esclat de la crisi.

Les administracions locals tenen, entre les principals fonts d'ingressos, cinc grans impostos. El que més diners reporta és l'IBI (impost sobre béns immobles) seguit de l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) -genera uns ingressos regulars i sense sorpreses-, l'impost sobre activitats econòmiques (IAE), l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Iivtnu) -conegut com a plusvàlua- i l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). Aquest, en els millors anys de la construcció, havia arribat a ser la segona gran font d'ingressos dels ajuntaments (un 6% del total dels ingressos), només superat per l'IBI.

Les últimes xifres disponibles, de la liquidació de 2016, mostraven com l'ICIO només va suposar un 1,5% dels ingressos totals dels municipis (un 1,2% en el pitjor any, el 2013). En conjunt, els ajuntaments gironins van ingressar 15,8 milions de l'impost de construcció el 2016, un 22,7% més que el 2015, quan va ser de 12,9. El 2013 i 2014 havia tocat fons amb 11,9 milions. El gran salt en ingressos es va donar el 2005, quan es va passar d'ingressar 29,2 milions el 2004 a 48,6 milions el següent any. El 2006 va ser el millor any: 64,3 milions. El 2007 encara era elevat (49,6) però el 2008 esclata la crisi i els ingressos es desplomen, 29,4 milions, i llavors segueix caient.

Els ajuntaments catalans

Girona és la segona província catalana que més va recaptar per aquest impost, superat per Barcelona amb 89,2 milions (49% més que el 2015 però encara un 64% menys que el 2006, quan van ingressar 248 milions). Els ajuntaments de Tarragona van recaptar 10,4 milions i els de Lleida 4,5.

En conjunt a Catalunya els ingressos de les entitats locals per l'impost de construccions va ser de 119,9 milions d'euros (un 38% més que l'any anterior però un 70% menys que el 2006, quan van ingressar 411,5 milions d'euros).

Segons el nombre d'habitants de cada municipi tots augmenten respecte a l'anterior exercici, però la caiguda des del 2006 varia. En els de menys de 5.000 habitants s'ha passat dels 85 milions el 2006 a 15 milions el 2016 (-82%), entre 5.001 i 20.000 habitants de 113,9 a 25 milions (-78%), entre 20.000 i 50.000 habitants de 67,2 a 19,4 milions (-71%), de 50.001 a 100.000 habitants de 49,8 a 18,1 milions (-64%) i en els municipis de més de 100.000 habitants s'ha passat d'ingressar 95 milions el 2006 a 42,3 milions el 2016, un 55% menys.