Tarragona, Lleida i Girona són les tres capitals de província amb l'impost sobre béns immobles (IBI) més car de l'Estat i, a més, són de les que més recapten per habitant, segons l'estudi Panorama de la fiscalitat local 2018 presentat aquesta setmana pel Consell General d'Economistes d'Espanya.

Els ajuntaments espanyols obtenen més de la meitat dels seus ingressos dels impostos i taxes però n'hi ha una que destaca per sobre la resta: l'IBI. És el que més engreixa les arques municipals (sobretot l'IBI urbà) i de mitjana suposa el 28% dels seus ingressos en impostos. A més, ha estat el que ha aguantat les economies locals durant la crisi.

L'IBI és un dels tres impostos obligatoris dels ajuntaments, al costat del d'activitats econòmiques (IAE) i el de vehicles (IVTM). A més, tenen l'opció d'aplicar l'impost de construccions (ICIO) -que va caure en picat per la bombolla immobiliària- i el de plusvàlua (Iivtnu).

Els habitatges tenen una base liquidable a partir del seu valor cadastral, del sòl on està. Llavors, els ajuntaments poden fixar el tipus de gravamen de l'IBI (dins uns marges que són entre el 0,4% i l'1,1%). Quan es multiplica la base pel tipus de gravamen en surt una quota (a la qual es poden aplicar bonificacions i exempcions) per tenir finalment el rebut de l'IBI.

Tenir un tipus de gravamen alt porta, doncs, a un rebut més car. Així, en el rànquing del 2018 en les capitals de província, destaca que Tarragona és la que té el tipus de gravamen de l'IBI urbà més alt (0,953 en l'urbà), seguida de Lleida (0,943) i Girona (0,907). En canvi, Toledo té el tipus impositiu més baix (0,446), igual que Màlaga (0,451) i Albacete (0,452). L'estudi destaca que Girona té el de gravamen més alt de totes les capitals de província pels béns de naturalesa rústica (0,907).

Per posar un exemple en l'IBI urbà, un habitatge amb una valoració de 100.000 euros suposaria pagar una quota a Toledo 446 euros, mentre que a Girona se'n pagarien 907, una diferència de 461 euros.

Els ajuntaments fixen el tipus de gravamen cada any a les ordenances fiscals. Girona va congelar l'IBI (al 0,886) durant una dècada i fins al 2017 per no augmentar la càrrega impositiva durant els anys de crisi (encara que seguia tenint dels IBIs més cars). Aquest 2018, l'Ajuntament va augmentar el gravamen un 2,4%, passant del 0,886 al 0,907, actualitzant l'IPC del 2017. Això hauria de suposar ingressar un milió d'euros més.

De fet, Girona preveu recaptar enguany uns 32,4 milions amb l'IBI, davant els 31,1 milions del 2017, xifra similar a la recaptada en els anys anteriors.

Al conjunt de les comarques gironines, els ajuntaments recapten uns 310 milions d'euros anuals, de manera que la capital representa prop del 10%.

Amb tot, les províncies amb el tipus de gravamen més alt no són sempre les que recapten més, ja que hi ha moltes variables. Així, la mitjana és de 327,5 euros per habitant. Quinze capitals de província estan per sobre, entre elles Girona. Madrid lidera el rànquing amb la previsió d'ingressar 438,9 euros per habitant el 2018, seguit de Castelló (419,8) i Lleó (407). Girona és la tretzena, amb 327,5. A la part baixa, Ceuta és la que menys ingressa per cada habitant (87 euros) i Melilla 106,8.

El Consell d'Economistes celebra la gestió recaptatòria dels ajuntaments, amb una eficàcia del 80% (del 87,5% en el cas de l'IBI) però destaca que els ingressos han anat molt lligat als tipus immobiliaris i proposen reformes i alternatives.