L'Ajuntament de Lloret de Mar vol regular la implantació de nous basars, botigues de souvenirs i petits supermercats a la vila, de manera que ha decretat una suspensió de noves llicències per a aquests tipus d´establiments i de llicències de reforma per als ja existents per un període d'un any als carrers on ja n´hi ha una gran concentració: al nucli antic, a l´avinguda Amèrica i als carrers Riera i Potosí.
Durant aquest temps de suspensió, l'Ajuntament haurà d´establir la normativa per a la implantació d´aquests negocis, ja que no es prohibiran, ha concretat el regidor de Comerç Jordi Orobitg (ERC), però sí que s'establiran condicionants, com pot ser determinar una distància mínima entre un establiment d´aquestes característiques i un altre d´igual.
Orobitg ha defensat aquesta intervenció de l'administració per regular aquests comerços no especialitzats atès que el mercat no ho ha fet, i ha recordat que un pla del 2015 ja preveia aquest tipus d´accions per apostar per un comerç de proximitat que doni servei als residents.
El pla d'acció comercial de Lloret de Mar, del setembre de l'any passat, posa de manifest que les botigues de regals que hi ha a la localitat «vessen de productes de tot tipus i de baixa qualitat», des de samarretes a licors o productes d'alimentació; l'accessibilitat és difícil per la gran quantitat de productes que hi ha i la seva disposició; alhora que la retolació no segueix cap criteri.
Unes característiques que el pla identifica també a les botigues de marroquineria. Quant als petits autoserveis d'alimentació, el pla també els troba carregats de productes -«sense gaire concessions a l'ordre i a l'estètica de presentació del producte»- i on es venen altres productes que «no es corresponen amb la retolació»; a més que alguns mostren a l´aparador, ben visibles, «un assortiment de licors i begudes alcohòliques».
Dins de les enquestes a visitants i veïns de Lloret de Mar per fer aquest pla, el 70% considera que hi ha excés d'algun tipus de comerç i, d´aquests, el 45,7% creu que hi ha massa botigues de souvenirs. Una queixa que es concentra a les zones 1 i 2 amb què es va dividir Lloret: la primera és el nucli antic i la segona afecta, principalment, l'avinguda Amèrica i els carrers Riera i Potosí.
D'acord amb les dades que recull aquest pla d'acció comercial, dels 741 negocis identificats a la vila, 169 estan dedicats a souvenirs, mentre que 106 són d´alimentació -petits supermercats-. La major implantació d´aquest comerç és al nucli antic, amb 103 botigues de souvenirs -sobre 490 establiments-, 68 d´alimentació i 43 supermercats. A la zona 2, sobre 141 negocis, 65 són de records, 14 d´alimentació i 28 supermercats.
Els carrers amb més comerços són el Sant Pere amb 72 i el Venècia amb 63, si bé el primer té cinc botigues de records i el segon, 25. Tanmateix, el comerç predominant és el d´equipament de la persona. En canvi, al carrer Riera i l'avinguda Amèrica, les botigues més representatives són les de records, amb 30 i 8 locals, respectivament.
El pla d'´acció comercial descriu cadascun d'aquests carrers. Del de Venècia diu «homogeneïtat en l'heterogeneïtat»; «marroquineria en format bosses i complements, polseres, sabates, generen un paisatge comercial continu i de monocultiu comercial»; «els comerciants que es troben fora dels seus establiments no es troben còmodes als ulls del treball de camp»; «es mostren extremadament atents amb els turistes que passegen pels voltants i per les seves botigues, fet que configura un entorn d´oferta comercial dissonant amb el model català de comerç»; «la majoria dels establiments no tenen nom comercial a la vista, i tot l´espai del qual disposen està aprofitat al límit».
Com franquícies
A l'avinguda Amèrica, «són freqüents els locals amb productes de marroquineria o souvenirs en locals amb accessibilitats variades»; «es dona una homogeneïtat en els tendals que afavoreix la seva imatge comercial»; «tot i tenir una destacada oferta comercial de baixa qualitat, aquesta avinguda té una estètica agradable per al passeig de vianants».
El regidor de Comerç ha afegit que, a més de la concentració d'aquests establiments, reben queixes per les seves pràctiques comercials, com ara no posar retolació, no marcar els preus dels productes, o pràctiques agressives com cridar els clients potencials.
Jordi Orobitg ha afegit que aquests establiments són una de les principals franquícies a Lloret perquè darrere de molts d´ells hi ha els mateixos empresaris.
