El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, creu que no és bo que hi hagi alumnes que en plena formació intel·lectual, física i d'hàbits alimentaris no dinin fins a quarts de 5 de la tarda. Bargalló va mostrar preocupació pels horaris d'alguns estudiants amb jornada compactada i va considerar que els centres haurien de tenir un espai per menjar, per la qual cosa obrir cantines podria ser una solució. Alhora, va assenyalar que s'ha començat a treballar en el decret de menjadors, amb el que es vol garantir que les AMPAs puguin participar en la gestió.

Bargalló va detallar que el Departament ha començat a analitzar les conseqüències «positives i negatives» de les «decisions horàries» que s'han pres les darreres legislatures al voltant, sobretot, de la jornada compactada implantada en una gran majoria d'instituts.

Horari compactat des del 2012

El procés per compactar l'horari dels instituts va començar el 2012, amb CiU al Govern i Irene Rigau a la Conselleria d'Ensenyament. Aquell any es va fer una prova pilot que es va estendre el curs 2012-2013 i es va acabar generalitzant a pràcticament tots els centres.

Per a Bargalló, s'haurà de veure si les conseqüències negatives es poden modificar sense canviar les positives i va defensar que va ser «precipitat» no deixar espais ni temps per menjar amb la jornada compactada, perquè, en funció del municipi, un alumne pot ser que no arribi a casa fins passades les 4 de la tarda. El conseller va afegir que, potser, una pausa de més de dues hores era excessiva, però va criticar que es passés a no deixar ni cinc minuts per menjar.

Per això, el conseller va dir que no és bo que gent jove «en període de creixement intel·lectual i físic» no mengi res sòlid i consistent des de les 7 del matí fins quarts de 5 de la tarda. Per solucionar-ho, va dir que no caldria reobrir els menjadors escolars de Secundària sinó que una cantina podria permetre fer aquest àpat amb garanties. També va assegurar que li preocupa molt més aquest debat que no pas altres discussions que sorgeixen de forma reiterada, com el de les vacances d'estiu, i va recordar que les pedagogies modernes basades en neurociència confirmen que «no és bo» deixar tantes hores entre àpat i àpat.

Beques i gestió del menjador

D'altra banda, va mostrar voluntat per caminar cap a la gratuïtat del menjador escolar com un servei més del sistema educatiu i es va comprometre a ampliar el pressupost de les beques menjador de cara a l'exercici 2019, tot i que va reconèixer que l'augment «no podrà ser molt gran».

Un dels projectes pendents de la darrera legislatura, per manca de consens, és la renovació del decret de menjadors. Bargalló va explicar que ja s'hi està treballant, però que no serà possible per al curs vinent sinó per al 2019-2020. Una de les reivindicacions de les famílies és que les AMPAs puguin gestionar els menjadors escolars, un fet que, segons la nova llei de contracte públic, dificulta el requeriment d'almenys tres propostes de licitació per adjudicar el servei. Bargalló va puntualitzar que, com que cap escola no té tres AMPAs, cal elaborar el decret perquè les famílies puguin com a mínim participar en la gestió del menjador escolar si no en poden fer la gestió directa, que és més complicat.