El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, ha qüestionat que els terroristes de la cèl·lula de Ripoll (Girona) que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils (Tarragona) se sentissin integrats malgrat que portaven molts anys a Catalunya amb les seves famílies, tenien feina i parlaven català i castellà.

En la seva intervenció en la Comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Catalunya, Amorós ha afirmat que "una persona que decideix matar conciutadans no pertany a la comunitat".

Ha reflexionat sobre que el sentiment de pertinença a una comunitat va més enllà de parlar la llengua, tenir una feina i una família, com era el cas d'aquests joves, i també depèn de com s'és percebut per la resta de la comunitat i si això els fa sentir-se'n membres, i ha considerat que estar arrelat allunya el risc de radicalització, però no implica per si mateix no poder radicalitzar-se.

Amorós ha assegurat que no tenen resposta de per què van cometre els atemptats, ha apuntant al fet que "hi ha una part de responsabilitat individual inalienable", però que també hi ha elements de risc que puguin ajudar a no sentir-se membre de la societat.

Ha explicat que els membres de la cèl·lula eren germans de cinc famílies i que, dels deu progenitors, nou són analfabets i el desè té un nivell baix d'estudis, per la qual cosa s'ha preguntat quin tipus d'interaccions tenien amb la comunitat de Ripoll, especialment en àmbits informals.

El secretari ha valorat que hi ha "elements de captació sectària" en la radicalització dels joves que van cometre els atemptats ja que les tècniques de l'imam Abdelbaki Es Satty s'assemblen: aïllament, separació de les famílies i construcció d'una identitat imaginària.

Risc de radicalització islàmica dels menors no acompanyats que arriben a Catalunya

El secretari general de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, ha alertat aquest dimarts a la tarda al Parlament del risc que els menors estrangers no acompanyats (mena) que arriben a Catalunya puguin caure en la radicalització islàmica, sobretot si no se'ls fa un itinerari de regularització diferenciat i més ràpid que el dels adults.

També ha apostat per reduir el risc de radicalització afavorint "l'ascensor social" i disminuint les desigualtats socials que afecten especialment els immigrants. A més a més, ha instat la societat catalana a integrar la diversitat migratòria i religiosa per afavorir la interculturalitat.

Classes de religió islàmica a les escoles

Per la seva part, l'exdirector d'Assumptes Religiosos de la Generalitat Enric Vendrell, que ocupava el càrrec durant els atemptats gihadistes del 17 d'agost a Catalunya, ha proposat avui que s'inclogui una assignatura de religió islàmica a les escoles, perquè el seu ensenyament sigui "més adequat" que en algunes mesquites.