11 de juliol de 2018
11.07.2018

Amorós apunta que els terroristes de Ripoll no se sentien integrats a Catalunya

Ginesta alerta del risc que els menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya puguin caure en la radicalització. Vendrell va reclamar que per prevenir radicalismes cal implantar l'assignatura de religió islàmica a les escoles catalanes

11.07.2018 | 00:40

El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, va qüestionar que els terroristes de la cèl·lula de Ripoll que va cometre els atemptats de Barcelona i Cambrils se sentissin integrats malgrat que portaven molts anys a Catalunya amb les seves famílies, tenien feina i parlaven català i castellà.
En la seva intervenció en la Comissió parlamentària d'investigació sobre els atemptats del 17 i 18 d'agost de 2017 a Catalunya, Amorós va afirmar que «una persona que decideix matar conciutadans no pertany a la comunitat».

En una compareixença conjunta a la comissió d'investigació dels atemptats del 17 d'agost, el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, el secretari general de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, l'exdirector general d'Afers Religiosos, Enric Vendrell, i el director general de Serveis Penitenciaris, Amand Calderó, van abordar el fenomen de la radicalització islamista en diversos àmbits de la societat i els factors que n'augmenten el risc.
Amorós va reflexionar sobre el fet que el sentiment de pertinença a una comunitat va més enllà de parlar la llengua, tenir una feina i una família, com era el cas d'aquests joves, i també depèn de com s'és percebut per la resta de la comunitat i si això els fa sentir-se'n membres, i va considerar que estar arrelat allunya el risc de radicalització, però no implica per si mateix no poder radicalitzar-se.
Amorós va assegurar que no tenen resposta de per què van cometre els atemptats, va apuntar al fet que «hi ha una part de responsabilitat individual inalienable», però que també hi ha elements de risc que puguin ajudar a no sentir-se membre de la societat.
Va explicar que els membres de la cèl·lula eren germans de cinc famílies i que, dels deu progenitors, nou són analfabets i el desè té un nivell baix d'estudis, per la qual cosa es va preguntar quin tipus d'interaccions tenien amb la comunitat de Ripoll, especialment en àmbits informals.
El secretari va valorar que hi ha «elements de captació sectària» en la radicalització dels joves que van cometre els atemptats ja que les tècniques de l'imam Abdelbaki Es Satty s'assemblen: aïllament, separació de les famílies i construcció d'una identitat imaginària.

En el mateix acte, el secretari general de Treball i Afers Socials, Josep Ginesta, va alertar del risc que els menors estrangers no acompanyats que arriben a Catalunya puguin caure en la ­radicalització islàmica, sobretot si no se'ls fa un itinerari de regularització diferenciat i més ràpid que el dels adults. També va apostar per reduir el risc de radicalització afavorint «l'ascensor social» i disminuint les desigualtats socials que afecten especialment els immigrants. Va instar la societat catalana a integrar la diversitat migratòria i religiosa per afavorir la interculturalitat. Ginesta va apuntar al fet que l'índex de vulnerabilitat i pobresa en certs col·lectius és un risc, i va oferir indicadors que les persones d'origen estranger estan en pitjor situació.
Sobre per què les famílies no van detectar aquests processos de radicalització, l'exdirector d'Assumptes Religiosos Enric Vendrell va apuntar que es trasllada a aquestes famílies unes categories familiars que no corresponen, «ja que el seguiment dels fills no és igual en famílies que procedeixen de segons quins entorns».
Enric Vendrell, que va detallar els contactes amb la comunitat islàmica de Ripoll, va assegurar que des del Govern tenen interlocució amb les comunitats musulmanes a través de les diverses federacions de comunitats musulmanes, i que la més important és l'Unió de comunitats islàmiques de Catalunya. Enric Vendrell va reclamar que per prevenir radicalismes cal implantar l'assignatura de religió islàmica a les escoles perquè si no s'està donant com a única sortida una formació en les mesquites.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook