12 de juliol de 2018
12.07.2018

Curen amb teràpia gènica la diabetis tipus 2 i l'obesitat en ratolins

El tractament desenvolupat per investigadors de la UAB no genera efectes secundaris i permet reduir l'acumulació de greix, la inflamació del fetge i la resistència dels animals a la insulina

12.07.2018 | 11:39
L´equip d´investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona que ha desenvolupat la teràpia.

Un equip d'investigadors de la UAB ha aconseguit curar en ratolins l'obesitat i la diabetis tipus 2 mitjançant teràpia gènica, introduint un gen per dur a terme diverses funcions. El tractament ha consistit en una sola injecció per introduir en el cos dels animals el gen que produeix la proteïna FGF21, que actua en diversos teixits com el fetge, el teixit adipós o el múscul per regular el funcionament correcte del cos a nivell energètic.

Segons la professora responsable d'aquesta teràpia, Fàtima Bosch, l'objectiu ha estat donar «més flexibilitat» al tractament «ja que permet seleccionar cada vegada el teixit més apropiat en cas que el pacient presenti una complicació». Així, explica que quan el teixit en qüestió comença a segregar la proteïna la circulació sanguínia la distribueix per tot el cos, de forma que la persona passa a disposar dels seus beneficis.

Durant l'any i mig en què s'ha fet seguiment dels ratolins tractats, els investigadors han constatat que els animals han disminuït de pes i que també s'ha reduït l'acumulació de greix i la inflamació en el teixit adipós.

Alhora s'ha contrarestat el dipòsit de greix (esteatosi), la inflamació i la fibrosi en el fetge i ha incrementat la sensibilitat a la insulina i la salut general en envellir, sense observar.

«És el primer cop que s'aconsegueix contrarestar l'obesitat i la resistència a la insulina a llarg termini mitjançant l'administració d'una sola sessió de teràpia gènica», comenta la investigadora, que indica també que s'ha detectat que aquest tractament té, a més, un efecte protector contra el risc de formació de tumors quan el fetge està sotmès a una dieta hipercalòrica durant molt temps.

La proteïna FGF21 administrada a l'organisme mitjançant teràpies convencionals té una vida mitja molt curta. Per aquest motiu, investigadors nord-americans ja han fet assaigs clínics en humans per comprovar l'efecte d'altres proteïnes anàlogues a l'hormona FGF21 i els resultats han estat prometedors, però requereixen administracions periòdiques de la teràpia i poden comportar problemes immunològics, ja que el cos pot no reconèixer aquestes proteïnes com a pròpies.

Els vectors de teràpia gènica utilitzats per l'equip de la doctora Bosch, en canvi, indueixen en ratolins la producció de la mateixa hormona FGF21 que el cos ja produeix de manera natural, al llarg d'anys, amb una sola administració i sense produir complicacions secundàries.

Segons la professora, el següent pas serà «provar aquesta teràpia en animals més grans per, després, començar els assajos en pacients». Bosch estima que per arribar a aquesta fase encara caldrà esperar cinc anys.

Bosch remarca que en un escenari com l'actual, en què hi ha més de 425 milions de persones a tot el món que pateixen diabetis i amb la previsió que l'any 2045 la xifra s'elevi fins els 629 milons, descobrir un tractament capaç de donar resultats a llarg termini i sense efectes secundaris és esperançador.

«Cada cop més joves tindran diabetis», assenyala la investigadora que diu que a tot el món més de 300 milions de persones d'entre 20 i 64 anys ja pateixen aquesta malaltia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook