13 de juliol de 2018
13.07.2018

Buch defensa el reforç policial d'estiu a la Costa Brava

Les policies locals de Platja d'Aro i Lloret de Mar es coordinen amb altres cossos europeus per fer front a les emergències i l'amenaça terrorista

13.07.2018 | 16:26
El conseller d´Interior, Miquel Buch, signant al llibre d´honor de la Diputació de Girona

El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha defensat el reforç policial d'estiu a la Costa Brava i ha recordat que s'ha planificat tenint en compte clarament "la zona turística litoral". El conseller ha dit que, des d'ara i fins a mitjans setembre, el Departament ha afegit 28.000 hores extra de serveis policials a l'àrea compresa entre Figueres i Blanes (Selva). "Comptin també que vuit de cada deu agents, durant aquests mesos, no tenen vacances perquè les necessitats requereixen que treballin", ha subratllat Buch. El conseller ha admès que li agradaria poder "fer més" per atendre les demandes dels alcaldes –que veu lògiques- però ja ha avançat que, com a mínim fins al juny de l'any vinent, no hi haurà cap nova promoció que surti de l'Escola de Policia. Buch ha fet aquesta valoració durant la signatura de diversos convenis en matèria de seguretat i emergències amb municipis de les comarques gironines. En destaca un que s'ha rubricat amb els Ajuntaments de Platja d'Aro (Baix Empordà) i Lloret de Mar (Selva) i que permetrà que les seves policies locals es coordinin amb altres cossos europeus per fer front a catàstrofes naturals i a l'amenaça terrorista.

Primer van ser els sindicats dels Mossos, que l'han qualificat obertament com un "nyap", i després els alcaldes, que han lamentat que el reforç policial a la Costa Brava durant l'estiu es quedi curt. Però per al conseller d'Interior, la situació és la que és. I els recursos disponibles, també.

Miquel Buch ha defensat aquest divendres que el Departament ha tingut molt en compte "les zones turístiques i del litoral" a l'hora de reforçar el patrullatge durant l'estiu. De fet, ha dit que fins a mitjans de setembre, s'han afegit fins a 28.000 hores extra als serveis ordinaris que els Mossos d'Esquadra presten a tota l'àrea compresa entre Figueres i Blanes.

"Comptin també, a més, que a vuit de cada deu agents no se'ls donen vacances durant aquests mesos; les poden demanar, però els serveis requereixen que treballin", ha dit el conseller d'Interior. Buch sí que ha admès que des del Departament els agradaria "poder fer més", però també ha recordat que "la realitat és que ara mateix no tenim més agents".

El conseller ja ha dit que, com a mínim, la plantilla dels Mossos d'Esquadra no s'incrementarà fins al juny de l'any vinent. Serà aleshores quan es preveu que surti una nova promoció de l'Escola de Policia de Mollet (la darrera va ser al 2011).

Miquel Buch, però, també ha volgut subratllar que, fins ara, el balanç dels anteriors reforços d'estiu és positiu. "És cert que quan mires l'historial el risc zero no existeix, però ens n'anem sortint tots plegats; evidentment, amb la col·laboració de les policies locals", ha afirmat el conseller d'Interior. "Com sempre, ens agradaria fer més, i els alcaldes allò que han de fer és reclamar-ho, però la realitat és aquesta", ha conclòs.

Col·laboració internacional

El conseller d'Interior ha signat aquest divendres diversos convenis de col·laboració amb la Diputació de Girona i ajuntaments gironins. Amb la primera, a través del Dipsalut, ha renovat i ampliat el conveni que permet que els cotxes patrulla dels Mossos portin desfibril·ladors (passant dels 75 que hi havia fins ara a 107).

Amb els ajuntaments de Fogars de la Selva, Vilobí d'Onyar (Selva), Besalú (Garrotxa) i Sarrià de Ter (Gironès) el Departament ha signat convenis perquè les policies locals i vigilants municipals s'adhereixen a la xarxa Rescat de telecomunicacions (que és la que coordina les emergències).

I amb els ajuntaments de Platja d'Aro i Lloret de Mar, el Departament ha signat un conveni perquè les policies locals dels dos municipis es coordinin amb altres cossos de seguretat i emergències europeus per fer front a catàstrofes naturals i a l'amenaça terrorista. Es tracta d'un projecte que durarà tres anys i que finança exclusivament la Unió Europea (UE). Hi participen policies, Bombers i cossos d'emergències de països com Escòcia, Itàlia, Dinamarca i Alemanya.

Entre d'altres, el projecte desenvoluparà un software que recrearà una catàstrofe natural, i que permetrà als diferents cossos saber com coordinar-se davant una emergència d'aquest tipus. Però més enllà d'això, la coordinació entre les diferents policies també permetrà fer front a l'amenaça terrorista.

"A Lloret de Mar, els turistes ja s'han acostumat a veure policies amb arma llarga pel passeig del Mar i altres vies principals", ha explicat l'alcalde de Lloret de Mar, Jaume Dulsat. Ara, aquest projecte –ha concretat- permetrà "tenir un intercanvi de dades fluid i de fer reunions periòdiques i coordinades amb les policies de diferents països d'Europa". A Lloret, l'interlocutor del projecte serà un agent de la Policia Local (que parla anglès i alemany).

Dulsat ha explicat que l'objectiu de l'Ajuntament, sobretot, és "incidir en la percepció de seguretat" i ha recordat que, per exemple, al municipi ja hi ha instal·lats sensors de matrícules, que permetran saber si a Lloret de Mar hi entra algun vehicle a qui les policies europees li segueixin la pista.

Per la seva banda, l'alcalde de Castell-Platja d'Aro, Joan Giraut, ha destacat que aquesta "comunicació internacional només pot reportar beneficis". Sobretot, tenint en compte les escenes que es van viure ara fa gairebé dos anys al municipi amb la flashmob del pànic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook