Guardi'l en un calaix, no hi ha consens a nivell de territori». En aquests termes es dirigia el diputat de Catalunya en Comú-Podem David Cid, en seu parlamentària, a la comissió de Territori celebrada dilluns passat, al conseller del ram, Damià Calvet, titular de Territori i Sostenibilitat del Govern de Quim Torra. Es referia Cid a la nova proposta del Pla Director Urbanístic Aeroportuari de la Cerdanya (PDUA), que la Generalitat va plantejar el 8 de juliol de 2016 i que aposta per «mantenir l'aviació lúdica i esportiva» a la pista situada en els termes municipals de Das i de Fontanals de Cerdanya, sense ampliar, però, les instal·lacions.

El Govern és partidari que hi operin «ultralleugers, globus aerostàtics» i que s'hi faci «paracaigudisme i vol a vela». I subratlla la necessitat d'aconseguir el «consens necessari» a la comarca. Els opositors al projecte ja van interpretar el nou plantejament del Govern com una maniobra tàctica a l'espera de temps millors en què una eventual ampliació de les instal·lacions fos menys traumàtica. Cid, en aquest context, no veu acord per enlloc: «només tenen el consens d'un alcalde», li diu a Calvet.

Respon el conseller: «Fer un pla director és conseqüencia d'una llei aeroportuària -el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya es va aprovar el 20 de gener de 2009, en l'època del tripartit-», i «l'hem de fer, perquè és el que regula l'àmbit i els usos». En aquest sentit, Damià Calvet avança que el Govern elabora «un segon esborrany de document», que ja hauria estat presentat al «territori». I afegeix al respecte, tot i que es declara «caut»: «creiem que tenim consens (...) de Das i de Fontanals [de Cerdanya]», perquè, assegura, «hem parlat amb els equips de govern [d'ERC] i creiem que tenim el consens».

Calvet subratlla que en la nova proposta «la pista no creix ni un mil·límetre, ni un», de manera que «no expliquem el pla director com ens convingui per, potser, incendiar el territori». La proposta que feia la Generalitat el 2016 no preveu l'augment de la capacitat operativa de les instal·lacions, actives des dels anys 70, ni tampoc admet l'aviació comercial. Així mateix, redueix l'edificabilitat de l'aeròdrom, «sobretot en la zona d'aviació general» i limita la construcció d'hangars. Inclou un centre d'alt rendiment esportiu i una reducció de l'espai que ocupen la torre de control, la terminal i el centre social.