La Llei d'Aeroports i Heliports i el Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya que se'n deriva, es van aprovar el gener del 2009. Aleshores, el conseller del ram, de Política Territorial i Obres Públiques, era Joaquim Nadal. Governava el tripartit, que veia en aquesta llei i el pla «dos instruments bàsics per impulsar i vetebrar la política aeronàutica de la Generalitat de Catalunya». La llei, i per extensió, el pla, dotava l'administració catalana d'«eines potents» per a «la gestió aeronàutica i la potenciació de la xarxa d'aeroports comercials», a banda de «l'avanç en la construcció de nous aeroports i l'extensió d'una xarxa d'aeròdroms i d'heliports a Catalunya». En el cas dels aeròdroms, les actuacions s'orientaven en «dues direccions: regularitzar la gestió, especialment dels que són de titularitat pública, i completar les inversions compromeses per la Generalitat», assenyalava el document. El pla preveia set aeròdroms nous: Lladurs, Cervera, Tremps, Arnes, Ribera de l'Ebre, Prat de Moià i Viladamat, en els quals el Govern preveia invertir-hi 25,68 milions d'euros. Ara bé, «en el conjunt de les inversions proposades en els plans directors per als aeroports i aeròdroms que són competència de la Generalitat», el pressupost s'enfilava fins als 394,22 milions. El de la Cerdanya és mencionat en el pla; ara bé, com passa amb el d'Empuriabrava, la infraestructura ceretana no tenia cap consignació pressupostària assignada. L'aleshores nova Llei d'Aeroports neixia per ser l'encarregada de «desenvolupar la planificació estratègica» i «ordenar les infraestructures aeroportuàries de Catalunya». Els plans directors urbanístics es van concebre com «l'eina que ordena i regula el desenvolupament i implantació d'infraestructures aeroportuàries i l'activitat del seu entorn». I això també val per a l'aeròdrom de la Cerdanya, volgut per alguns, denostat per altres.
