Fonalleras confessa que se sent com si es trobés enmig d'un «tsunami» perquè ha aterrat als Serveis Territorials en una de les èpoques de més feina. Per sort, admet, coneix «la casa» a fons.

Es tancaran grups d'alumnes el curs vinent a Girona?

S'ha tancat la matrícula a Primària, però encara s'hi està treballant i l'arribada d'alumnes a l'estiu pot fer canviar grups. A Secundària és més complex pels exàmens al setembre. Bàsicament, hem mantingut el que hi havia. Hi haurà 3 grups menys de P3, però l'únic amb disminució real serà al Cassià Costal, de Girona. Els altres són cíclics i poden tornar.

La principal novetat és l'augment de cicles formatius...

L'FP va agafant la importància que té i, a la llarga, en tindrà molta més. La clau està en la relació entre el món empresarial i l'Ensenyament perquè, sinó, l'FP dual no pot tirar endavant. Per exemple, el cicle de Cuina creat a Puigcerdà ha doblat alumnes en dos anys i això significa que el sector serveis a la Cerdanya és clau. També vull dir que els cicles de grau mitjà tenen unes necessitats i els superiors, unes altres. Els primers tenen un problema greu de desplaçament.

Què vol dir?

Amb 16 i 17 anys, no tenen cotxe i a Girona no tenim xarxa de transport públic. Arribar a Amer, per exemple, és un problema i per això intentem agrupar els cicles de grau mitjà en famílies a zones del territori de fàcil accessibilitat.

Com es notarà a Girona la contractació de 800 docents que ha anunciat el conseller?

El que puc dir ara és que nosaltres hem tingut una assignació de plantilla molt semblant a la del curs passat, amb un petit increment que, sense tenir números, es mou en el 10%. Tinguem present que seguim treballant amb els pressupostos de 2017.

Es mantindrà l'excepcionalitat que permet fer classe a Secundària a mestres de Primària i graduats sense màster?

Crec que anirem cap a una situació de normalització.

El curs començarà amb les places cobertes?

Sí, perquè les llistes a Girona han tingut 1.307 inscrits, amb 1.095 admesos i 212 exclosos. I tal com ha dit el conseller, el que no podem és tenir una plantilla amb més del 30% d'interins.

I, això, com es resoldrà?

Amb oposicions. Es va començar fa dos anys amb l'FP, aquest any s'han convocat unes quantes places i se suposa que tindrà continuïtat el curs que ve.

Desencallar les construccions escolars és prioritari des de fa anys. Quan serà una realitat?

Venim collats per anys de molta limitació pressupostària. De totes formes, la segona setmana de juliol s'han presentat als centres, els ajuntaments i les AMPA els projectes bàsics, el pas previ a la licitació, dels instituts de Vilablareix, de Caldes i l'escola Gegant del Rec, de Salt, amb la previsió que el setembre de 2021 siguin una realitat.

Els instituts que acumulen barracons des de fa anys veuen com creix l'alumnat de Secundària. Quin pla té Ensenyament?

Va quedant molt clar que es tornarà a tirar endavant el model institut-escola i té lògica, perquè hi ha escoles amb menys alumnes que deixen espais vàlids per a activitats escolars. Hem de començar a estudiar situacions en què la davallada de Primària i l'augment de Secundària puguin acabar confluint.

Per què s'han retardat les licitacions per ampliar les escoles de Mieres i Sant Esteve de Guialbes, previstes per aquest juliol?

Per una qüestió pressupostària. La licitació segurament es farà a final d'any i les obres, que no afecten l'escolarització, començaran a principis del 2019.

Lluitarà perquè Girona deixi de tenir el rècord en nombre de barracons a Catalunya?

Evidentment. En superfície, Girona és la segona demarcació de Catalunya per darrere de Lleida, però mentre que ella té 400.000 habitants, nosaltres 750.000. La resta tenen diferents Serveis Territorials i Girona un, el que fa que tinguem més personal. I des del punt de vista d'infraestructures, no estem en la millor situació. El que farem serà exposar-ho i intentar solucionar-ho. També s'ha de tenir en compte que l'ensenyament és essencialment públic i que la privada és molt menys important que a Barcelona.

Seria important territorialitzar la gestió, doncs...

Sí i així ho espero, perquè soc un convençut del territori. Les dificultats no són només numèriques, sinó pel territori on estem. Aquí tenim la població escampada, fet que genera unes dificultats que hi són i que penso fer valer.

Què opina que el conseller no vulgui renovar els concerts als centres de l'Opus que segreguen per sexe? A Girona n'hi ha dos...

Em sembla molt bé el plantejament que fa la Conselleria. Jo penso que hem de fer un servei social i si aquest es dona obligatòriament i necessàriament als centres públics i concertats, em sembla perfecte que no es renovin. Si la cosa no canvia i seguim funcionant amb aquesta segregació per sexes, jo crec que la Conselleria no ha de renovar els concerts educatius perquè no acaben de fer la funció que correspondria.

Quines garanties legals tenen els Consells comarcals que prorroguen els convenis amb les AMPA per gestionar els menjadors escolars?

Les mateixes que fins ara.

El Baix Empordà no hi veu seguretat jurídica...

Ens trobem amb una situació complicada que l'heretem fa un mes i hem de solucionar. Seguirem aquest curs, tenint en compte que ja hi ha l'esborrany del Decret de menjadors, que donarà les pautes per normalitzar la situació. Ens posarem en contacte amb el Consell del Baix Empordà i intentarem que, d'una manera o altra, el 12 de setembre tot estigui resol. Hem estirat tant aquests 22 anys d'anomalia que entenc que el Consell digui: arreglem i normalitzem les coses.

S'ha esperat massa?

S'han esperat massa anys. Amb el decret de 1996 es va començar com es va poder, però amb el temps s'hauria d'haver anat normalitzant. S'ha deixat construir una manera de funcionar que no era la més correcta, tenint en compte que és un servei públic.

Entén les AMPA?

Les entenc perfectament i els agraïm la molta feina que han fet i que els seguirà tocant fer. S'està plantejant com si es volgués enfrontar Consells i AMPA, però no és això. S'han de buscar solucions perquè sumin sinergies.

Els resultats tan discrets de les últimes avaluacions de competències bàsiques posen en dubte l'efectivitat de les proves?

El que m'interessa més és veure l'evolució de les proves, en cinc anys ja veus si realment hi ha hagut un increment de resultats o no. S'han de tenir en compte, però no s'han de considerar una cosa intocable.

Coincideix amb el conseller que la jornada intensiva fa que l'alumnat estigui massa hores sense menjar? Va plantejar obrir cantines als instituts...

S'hi està treballant, perquè ja se m'ha comentat. Hi ha coses que s'haurien de revisar i el fet que un alumne surti de casa a un quart de 8 del matí i torni a les 4 de la tarda s'hauria de posar sobre la taula, perquè estem parlant de salut i de la funció social dels menjadors.

Per vostè, quin és el problema més rellevant de Girona?

Els problemes de millora de l'escolarització a la franja costanera perquè és on tenim més problemes de tipus social. Parlo de Blanes, Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, l'Escala o Roses, amb situacions molt diferents. Obeeix a una mala planificació de fa molts anys enrere.