Una científica gironina ha liderat un estudi que ha aconseguit identificar 288 proteïnes de l'esperma clau per a la formació del zigot i el posterior desenvolupament de l'embrió. La investigació desenvolupada pel Centre de Regulació Genòmica de Barcelona (CRG) i el laboratori de recerca bàsica del Grup Eugin forma part de la tesi doctoral de la investigadora Farners Amargant, de Santa Coloma de Farners, i permet avançar en el coneixement dels processos de divisió cel·lular per a la formació de la vida humana.

S'estima que un 30% dels òvuls fecundats en processos de reproducció assistida aturen el seu desenvolupament en les primeres etapes de la divisió cel·lular. Això fa pensar que els defectes funcionals de la cèl·lula espermàtica podrien ser els responsables d'alguns d'aquests fracassos i, per tant, aprofundir en el seu coneixement obre la porta a millorar els percentatges d'èxit dels tractaments de fertilitat.

Els investigadors s'han centrat en el centrosoma, un component important per a la divisió cel·lular i la formació d'un nou organisme i que només porta l'esperma, no l'oòcit.

«Els nostres resultats suggereixen que una de les funcions clau i exclusives de l'esperma en la fertilització és proveir els centríols, que són fonamentals per a la formació del centrosoma en el zigot», explica Isabelle Vernos, professora d'investigació ICREA al Centre de Regulació Genòmica i colíder de l'estudi.

Farners Amargant assenyala que «el que hem analitzat és si el centrosoma i les seves proteïnes associades que es troben a l'esperma són realment importants en els primers dies del desenvolupament embrionari, si el fet que l'esperma aporti aquests components genera alguna diferència i hem vist que sí: quan l'esperma ho aporta a l'embrió, aquest té tendència a progressar més eficientment, en canvi, si no s'incopora el centrosoma o no és funcional, l'embrió té més probabilitats d'aturar el seu desenvolupament».

«Identificar aquestes proteïnes clau per a la formació del centrosoma ens ajuda a comprendre com s'organitza el zigot en els primers estadis del seu desenvolupament», conclou Isabelle Vernos.

Una tècnica innovadora

Aquestes proteïnes només es troben en el cos intermedi d'un espermatozoide, entre el coll i la cua, per això els investigadors han fet servir mostres d'espermatozoides a les quals van tallar el cap abans d'injectar-los en oòcits per estudiar la funció de les proteïnes. Aquesta tècnica, molt poc freqüent, ha presentat diversos avantatges per als científics.

«En eliminar el cap només veiem l'efecte del centrosoma de la cua, evitant que el material genètic que hi ha al cap interfereixi en els resultats de la investigació», detalla la científica gironina.

A més, aquesta tècnica pionera els ha permès ajustar-se al marc legal espanyol, que impedeix fecundar òvuls amb finalitats científiques. «Per motius ètics i legals, no es pot fecundar per investigar, i per fecundar s'entén la injecció de material genètic en l'oòcit. Si traiem el cap, que és on hi ha aquesta informació genètica, no estem fecundant», explica la investigadora colomenca, que la setmana passada va presentar l'estudi al congrés anual de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia celebrat a Barcelona.

Després d'un estudi de diverses mostres d'esperma realitzat a la Unitat de Proteòmica del Centre de Regulació Genòmica i la Universitat Pompeu Fabra, els investigadors van aconseguir identificar 288 proteïnes implicades en la formació del centrosoma funcional.

«El nostre estudi contribueix a avançar en el coneixement dels processos de divisió cel·lular i, concretament, en el coneixement de les funcions i estructura dels espermatozoides. Però cal seguir investigant», assenyala la doctora Montserrat Barragan, responsable del laboratori d'Eugin al Parc Científic de Barcelona i coautora de l'estudi.