Uns 10.000 gironins esperen pis de protecció oficial, però en l'actualitat no se n'estan contruint. L'any passat es van acabar 1.358 habitatges protegits a Catalunya, tots a Barcelona, excepte dos a Tarragona.

Desde fa una dècada tothom que vulgui accedir a un habitatge de protecció oficial a Catalunya s'ha d'inscriure al Registre de Sol·licitants d'Habitatge Protegit, que gestiona la Generalitat. Actualment hi ha una llista d'espera de més de 116.000 sol·licituds: 89.657 a Barcelona, 12.148 a Tarragona, 9.683 a Girona, i 4.877 a Lleida. Un 30% dels sol·licitants són menors de 35 anys.

L'informe elaborat per la Generalitat fa, a més, una radiografia del perfil de les unitats de convivència que sol·liciten aquesta tipologia de residències. I desmitifica algunes de les llegendes urbanes que corren pels municipis sobre la immigració. Un 26% dels sol·licitants (prop de 31.000 famílies) pertanyen a altres països, respecte a un 71% d'origen nacional. Per sexe, predominen els inscrits masculins, un 51,7%, enfront dels femenins, un 48,3%.

Segons dades de Territori, l'any passat es van acabar 1.358 pisos protegits a Catalunya, tots a la província de Barcelona, excepte dos que es van acabar a Tarragona. A la resta de províncies, no se'n va construir cap. Poden optar a un pis de protecció oficial tant persones individuals com parelles i famílies o unitats de convivència (grups de persones físiques que acreditin conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometin a fer-ho amb independència del parentiu). A més cal acreditar una sèrie de requisits econòmics. Actualment, la meitat dels sol·licitants declaren una renda anual mitjana inferior als 10.100 euros anuals per càpita.

El Govern català va destinar prop de 128 milions d'euros a polítiques socials d'habitatge l'any 2017. La major part d'aquests ajuts, més de 112 milions d'euros, van anar destinats a prestacions per al pagament del lloguer.

Actualment, la Generalitat compta amb 15.255 pisos gestionats per l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, a més dels cedits per entitats bancàries i els cedits pel mercat privat.

Per incrementar aquest parc públic d'habitatge, compta amb diferents vies: convenis signats amb les entitats financeres, la recaptació de l'impost de pisos buits i el conveni signat amb l'Incasòl el maig de 2017 per transferir una partida de 13 milions d'euros a l'Agència i destinar-los a la compra aplicant el dret de tempteig i retracte.

Fa poques setmanes, l'Institut Català de Finances (ICF) i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) van anunciar que destinarien 250 milions d'euros a finançar l'accés a habitatge social, «en línia amb els objectius estratègics d'incrementar el parc de lloguer social, millorar les vies d'accés a l'habitatge amb la construcció i rehabilitació del parc ja construït».