La dificultat per accedir a un habitatge i el nou boom de preus després de la crisi econòmica i l'esclat de la bombolla immobiliària, que ara castiga especiament els lloguers, encapçalen la llista de preocupacions de bona part de la societat gironina. El col·lectiu de gent amb discapacitat pateix aquest problema amb l'agreujant que necessita cases, pisos i barris adequats. «Si el lloguer està difícil, l'adaptat està impossible perquè no n'hi ha», denuncia la vicepresidenta de l'associació Mifas, Anna Maria Guillén.

Aquesta mancança és una de les queixes principals que es van recollir dilluns en la primera reunió a Girona del Grup de Treball d'Accessibilitat creat per la federació Ecom, un moviment associatiu que integra organitzacions de persones amb discapacitat física com Mifas. A partir d'aquesta trobada, que dijous es va repetir a Barcelona i més endavant a Lleida i Tarragona, es farà una diagnosi de l'habitatge adaptat a cadascun dels territoris. Després de l'estiu, el següent pas consistirà a elaborar un pla d'acció conjunt amb propostes per a les quals es demanarà la implicació de les administracions municipals, comarcals i provincials, a més de la Generalitat.

La referent d'accessibilitat a la junta directiva d'Ecom, Montserrat Garcia, va explicar que «s'ha arribat a un punt en què ens hem adonat que les necessitats o dificultats territorials són diferents», motiu pel qual per primera vegada han organitzat grups de treball diferenciats i a fora de la capital catalana. Garcia va explicar que l'objectiu és promoure la participació dels implicats, «perquè són els que coneixen millor el territori» i, alhora, «trencar la desigualtat territorial que també hi ha en accessibilitat». Per deixar clara la importància d'aquest àmbit, la representant de la federació va advertir que les «polítiques d'inclusió a la comunitat, de dependència... cauen sense una bona política d'accessibilitat en l'habitatge».

La vicepresidenta de Mifas, Anna Maria Guillén, va explicar que «tot just estem començant i intentem veure els problemes a nivell territorial, ja que fins ara s'ha treballat a Barcelona». Com en aquesta ciutat, a Girona també es pateix la incidència dels apartaments turístics en els preus i en la disponibilitat de lloguers. Guillén va assenyalar que «les realitats, les dimensions són diferents i que, dins les mateixes comarques, hi ha situacions molt dispars en poblacions com Sant Feliu de Guíxols, Blanes o Ripoll». En consonància amb la planificació d'Ecom, que ara preveu descentralitzar el tractament del transport públic, la vicepresidenta de Mifas va denunciar que els dos problemes estan relacionats perquè «la manca de transport adaptat a vegades t'obliga a no moure't».

Per Guillén, «un dels problemes més importants és que les llistes d'espera de pisos de protecció social no fan distincions» entre les persones que necessiten habitatges adaptats i les que no. La vicepresidenta va lamentar que, a causa d'això, s'adjudiquen pisos d'aquestes característiques a famílies que es troben en situació d'urgència social, però sense cap dels seus membres amb mobilitat reduïda. Així com també hi ha ciutadans amb discapacitat que han de renunciar a habitatges «de 50 metres en els quals no et pots moure»; «i si no l'agafes, quedes al capdavall de la llista», es va queixar. Per canviar regulacions com aquesta, s'iniciaran contactes amb els ajuntaments, els consells comarcals i la Diputació.