Les famílies de 85 nenes de Girona es van comprometre l'any passat a no sotmetre-les a la mutilació genital femenina. Ho van fer amb la signatura d'un document de compromís de no mutilació que se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d'origen, després d'un treball preventiu previ i una vegada revisades les nenes. Els municipis amb més casos són Salt, amb 16 i Banyoles, amb 14.

Aquests 85 compromisos, que volen garantir la integritat física i psicològica de les nenes, se sumen als documents signats en anys anteriors, que el 2016 van ser 114, i el 2015 un total de 146. En els casos que ja s'ha signat una vegada el compromís, abans d'un viatge, majoritàriament no es torna a signar si no és que es considera que servirà per reforçar la voluntat de la família, indiquen des del Departament de Salut.

Aquesta és una de les dades presentades en el transcurs de la reunió anual de les taules locals i del grup de treball provincial de prevenció de la Mutilació Genital Femenina i dels Matrimonis Forçats. A més, també es va poder escoltar una ponència des de la taula de prevenció de Lloret de Mar i una altra des de l'associació Valentes i Acompanyades que treballa per a la prevenció dels matrimonis forçats.

També es va fer un debat sobre diferents temes per millorar la prevenció de la mutilació, una de les màximes manifestacions de la violència masclista i amb greus conseqüències a curt i llarg termini, tant a nivell físic com psicològic. En aquesta línia es potenciarà la sensibilització envers aquests temes i formarà als diferents professionals, es millorarà i augmentarà el treball comunitari, es formarà i capacitarà homes de comunitats practicants perquè formin altres homes per tal d'intentar canviar la seva perspectiva sobre la mutilació genital i es treballarà el suport emocional a les dones mutilades.

Unes 1.400 menors en risc

A la demarcació de Girona, la població originària de països on hi ha comunitats que practiquen la mutilació genital femenina les trobem a Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar, Cassà de la Selva i fins a 140 municipis més.

Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu, i a més, una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a l'ablació disposen de nacionalitat espanyola. Es calcula que a la província de Girona hi ha unes 1.400 nenes menors d'edat en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una ètnia que practica la mutilació; a la família, la mare i/o germanes més grans han patit mutilació; pertanyen a un grup familiar practicant que té molt present el mite del retorn al país d'origen... Aquestes nenes i famílies són d'especial atenció pels professionals que estan treballant a nivell local preventivament.

Pel que fa als matrimonis forçats a la demarcació de Girona hi ha un protocol pioner d'abordatge intersectorial des del 2014, únic protocol a nivell de Catalunya. Aquest és un fenomen global que no està associat a determinades cultures o religions i és una pràctica present a diferents zones d'Àfrica, Àsia, en algunes parts d'Amèrica Llatina i de l'Europa de l'Est. També a Europa i a Catalunya hi ha matrimonis forçats, bé per la presència de persones provinents d'aquests territoris o bé per pràctiques de determinades comunitats.

El grup de treball provincial està format per professionals de l'Agència de Salut Pública de Catalunya; del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; del Departament d'Ensenyament; dels Mossos d'Esquadra; de l'Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació) i del Col·legi d'Advocats de Girona; els quals treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules locals que hi ha arreu de la província de Girona (3 a l'Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l'Estany i 1 al Ripollès).

Aquestes 20 taules la conformen diversos perfils professionals (treballadors socials, mossos d'esquadra, metges, infermeres, llevadores, professorat, tècnics de ciutadania o gènere...) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.

Pròximament es crearà una taula de prevenció a Palamós i d'altres per tal que cada municipi gironí tingui una taula de treball de referència on s'abordi tant la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats. Cal reforçar més el treball comunitari per tal de posar les condicions per tal que les nenes, dones i les comunitats s'empoderin i s'aconsegueixi eliminar aquestes pràctiques per convenciment i no perquè hi ha una normativa darrera.