Un viatge sense horaris, sense limitacions i sense bitllet de tornada. De moment, més de 1.400 quilòmetres de recorregut passant per tres països diferents -França, Bèlgica i Holanda- sense fer servir avions i mirant de gastar el mínim possible. Tot això, per un sol objectiu: mirar de ser més feliç. En Sergi Unanue és un periodista banyolí que amb 25 anys ha decidit deixar-ho tot per emprendre un gran viatge amb només una motxilla a l'esquena i, fins i tot, sota un sobrenom nou: Walliver. Tot va començar fa un any, tal com explica el mateix protagonista de l'aventura, que analitzant el seu nivell de felicitat es va preguntar si -tot i ser-ho molt- en alguna ocasió ho havia estat encara més. «Em vaig dir: per què haig d'estar treballant onze mesos per tenir només un mes de felicitat completa?», i llavors va ser quan va començar a estalviar per poder començar el seu projecte.
«Els viatges de Walliver» (que és també el títol que porta el projecte a totes les xarxes socials del jove) no tenen una data de caducitat i «l'aventura durarà el que hagi de durar». En Sergi relata que el viatge és també «una manera de demostrar-me quin és el model de vida que vull: el d'estar en un lloc o bé convertir-me en un nòmada visitant». Pel que fa al finançament del viatge, en Sergi es planteja dues branques diferents a partir de les quals podria guanyar diners i allargar-lo: el projecte que porta a terme a través de les xarxes socials i les col·laboracions que li puguin anar sortint amb diferents mitjans de comunicació. «M'agradaria combinar les meves dues passions: viatjar i comunicar. També voldria que la gent perdés la por a fer-ho i veiés que es pot realitzar sense disposar de massa recursos».
Vuit euros en transport
En les més de tres setmanes que porta en ruta, en Sergi només s'ha gastat 8 euros en transport i menys de 300 euros de despeses generals.. La majoria dels desplaçaments els realitza a través d'autoestop, però també ha utilitzat algun BlaBlaCar. «Estic coneixent a una gran quantitat de persones i vivint moltes experiències. Generes un vincle molt fort amb la persona que et recull i a partir del minut dos estàs parlant dels temes més profunds, els mateixos que parlaries amb els teus amics de tota la vida» assegura. Pel que fa a l'allotjament, de moment ha optat per dormir o bé en cases de coneguts, o bé en cases de gent que s'ofereix a donar-li acollida a través de la plataforma Couchsurfing, «una manera bonica de conèixer gent».
París, Brussel·les, Utrecht, Amsterdam o Lille són algunes de les ciutats per on ja ha passat. El periodista té previst en algun moment sortir d'Europa, tot i que no se sap ben bé quan serà perquè una de les característiques que defineix el seu viatge és la flexibilitat. «No tinc reserves, no tinc bitllets... i això vol dir que si m'agrada un lloc m'hi puc quedar tant de temps com faci falta. Quan visito pobles i ciutats m'agrada viure l'experiència com un local, conèixer i fer tot allò que faria la gent d'allà» assegura.
En Sergi creu que de vegades la gent té «certa pressa» quan viatja , solen ser estances «molt organitzades» i sempre seguint un perfil molt similar. Segons la seva visió, cadascú ha de saber el que li agrada. «Sé de gent que seria incapaç de viatjar així perquè se sentiria insegura, però m'agradaria encoratjar a provar-ho almenys una vegada i que veiessin quina opció prefereixen», afirma.
