Més de 130 piragüistes baixen el Ter per reclamar més cabal al riu

«Agraïm aquest descens que serveix tant per donar a conèixer el piragüisme com per fer una tasca social i reivindicativa. El nostre riu Ter és el més sobreexpotat d'aquest país i per tant, volem protegir tant el seu cabal com el seu estat ecològic», va dir l'alcalde de Bescanó, Pere Lluís Garcia. Tot seguit, va donar el tret de sortida als més de 130 caiacs que decoraven la vora del riu.

Tothom amb inscripció prèvia hi podia participar. De fet, també gent inexperta. «No havia anat mai en caiac, però m'ho he passat molt bé, només he caigut una vegada», va dir la Neus, una de les participants sense experiència en el rem. El grup també va comptar amb una gran presència de nens i nenes, amb un mínim de 9 anys que és el que es requereix per «la necessària condició física», va explicar un membre de la junta del Club, Quim Fontané. «És una aventura dins de la natura. És com anar a Waterworld , només que en lloc d'anar a parar a una piscina, acabes al riu», va assenyalar Fontané. Encara que el tram del riu escollit era senzill per a la navegació, l'organització l'havia condicionat abans per als piragüistes: «Un arbre entravessat pot espatllar-ho tot», va advertir un dels organitzadors.

Abans de sortir riu avall, el Club va remarcar força vegades que no es tractava d'una competició, sinó d'un descens lúdic i popular. També, van donar instruccions per a fer el recorregut més segur. Els participants van passar, entre d'altres, per uns tubs metàl·lics i per una resclosa al Parc d'Aigües Braves de la Pilastra, el punt més «emocionant i díficil» segons els participants, on van haver de remar amb força.

Set quilòmetres de recorregut que va durar unes dues hores, de les onze fins a la una del migdia, fins que tots els caiacs van arribar a Fontajau. «L'aigua estava freda i alguna caiguda hi ha hagut però ha sigut una bon descens», va declarar el piragüista organitzador que encapçalava el grup.

Un descens reivindicatiu

«Res no ha millorat en aquests dissets anys, però continuarem intentant crear consciència de la cura per aquest riu. Aquest any ha sigut el que més dies seguits hem estat sota el mínim ecològic establert, a menys de 3 hectòmetres cúbics (la norma diu que hauria d'estar a 4,6). Sort d'aquesta primavera que ens ha portat molta pluja perquè veníem d'una sequera a l'hivern molt greu», va explicar Fontané.

Les polítiques de l'aigua i el clima «no afavoreixen la recuperació de més cabal a la conca del Ter i això afecta la fauna, flora i natura, sobretot el tram mitjà i baix del riu, que són els que pateixen més el transvasament cap a l'àrea de Barcelona», va llegir en el manifest la presidenta del Club, Teresa Masó.

Aquest caire reivindicatiu i social que caracteritza aquest descens que es fa en memòria del desaparegut polític gironí Francesc Ferrer i Gironès, que dona nom al descens. Ferrer i Gironès va ser membre de la Cambra de Comerç de Girona, senador, diputat al Parlament de Catalunya i regidor de Girona, i aquest descens se li dedica per agrair-li el compromís que va tenir amb el riu.

«Un riu de llibertat»

L'acte va comptar amb la presència dels quatre consistoris pertanyents als municipis del tram per on passa el riu. En la mateixa fotografia, es va poder veure l'alcalde de Bescanó, Pere Lluis Garcia, la regidora d'esports de Salt, Eva Rigau, l'alcalde de Sant Gregori, Quim Roca i el regidor d'esports de Girona, Josep Pujol.

Els representants dels ajuntaments i el Club de Piragüisme van demanar que el riu del 2018 fos un «un riu de llibertat». «Mentre baixem, pensem en totes aquelles persones que per desgràcia no ens poden acompanyar per motius de la seva llibertat coartada», va dir Masó durant la lectura del manifest.

Com a convidat especial, aquesta edició tenia prevista l'assistència del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, però per motius personals ho va anul·lar.