«Vaig viure els primers amors ballant a l'envelat de la festa de Salt»

Què suposa per a vostè ser el pregoner de la Festa Major de Salt?

Per mi és un orgull, un honor i totes aquestes coses maques que es poden dir. És en aquest poble on es va crear i formar el personatge Guillem Terribas. Fa catorze anys, el 2004, em van demanar ser el pregoner de la ciutat que m'ha adoptat, Girona. Per mi va ser molt important ser el pregoner de les Festes de Sant Narcís, i ara ser el de Salt encara més, perquè és el poble on em vaig criar.

Quina vinculació té actualment amb el poble saltenc?

Tinc les arrels a la vila, el meu germà viu a Salt i el vaig a veure molt sovint. A més a més, tinc un nínxol al cementiri de Salt que va en nom meu, allà m'enterraran. És a dir, acabaré vivint a Salt eternement.

I quina vinculació té amb la Festa Major de Salt?

Hi he anat tota la vida. Vaig néixer a una casa de Salt, i per mi la festa era una data molt important. Vaig tenir els primers contactes amb senyoretes ballant a l'envelat de la festa i també hi vaig viure els primers amors. I al llarg dels anys he anat tenint una certa vinculació amb la festa.

Parlem de la seva trajectòria professional entre llibres i prestatgeries. El 2015 va jubilar-se com a gerent de la 22, però continua anant-hi gairebé cada dia.

És una jubilació activa. Quan una persona es jubila no es mor, sinó que deixa de treballar intensament les vuit o deu hores al dia i perd certes responsabilitats. La llibreria ha significat la meva vida i jo soc el que soc gràcies a la 22. Ara hi vaig a fer presentacions i xerrades, a més, soc el President del Consell d'Administració de la Societat propietària de la Llibreria.

La Llibreria 22 va ser la primera a apropar els escriptors amb els seus lectors.

Sí, aquestes trobades no eren gens habituals a l'any 1978 quan va néixer la llibreria i vam començar a fer presentacions de llibres. En aquells moments no existia ni el Centre Cultural La Mercè, ni la Universitat i la Casa de Cultura feia el que podia. Era una ciutat molt mancada d'activitats. A finals dels anys 70 es van començar a fer coses i Girona es va tornar més activa. La 22 va potenciar tota aquesta normalització.

És la llibreria una institució cultural més de la ciutat?

Sí, les llibreries, no només la 22, són centres de divulgació cultural no només perquè venen llibres sinó perquè porten a terme diferents activitats culturals com són les presentacions, els debats o les tertúlies.

Cap a on s'haurien d'encaminar les llibreries per sobreviure en aquest món digital?

S'ha de continuar treballant amb la mateixa professionalitat de sempre. Les llibreries han de ser prescriptores, tenir un important estoc, conèixer el material, saber què vol la gent i oferir debats i tertúlies. Quan compres un llibre digital, perds proximitat perquè no l'has pogut fullejar abans. En canvi, quan vas a comprar un llibre físicament només d'entrar a la llibreria ja flaires l'olor de llibres, pots passejar pels passadisos i remenar els llibres.

A banda de la 22 també presideix el Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona del Truffaut. De petit volia ser escriptor o actor?

Actor, deia que volia ser actor però mai he estudiat per ser-ho, era una utopia. Al llarg de la meva trajectòria he pogut combinar les meves dues aficions. Els llibres m'han donat per viure i per fer-me conèixer i el cinema ha estat l'essència de la meva vida.

Amb aquesta vida tan atapeïda, ha tingut temps de parar i descansar?

Sí, he tingut dos fills. Soc avi d'una nena molt maca que es diu Martina. He escrit dos llibres per a adults i un per a mainada que es diu L'avi de la Martina. Tinc temps per anar al cinema i el teatre o per anar a passejar i fer entrevistes. Tinc temps per xafardejar en el Facebook i per mirar el mar. Tot és organitzar-se. He fet el que he volgut en cada moment, he tingut temps per a la família. En definitiva, que he tingut temps.