Més del 90% dels malalts d'Alzheimer viuen amb un familiar que n'és el cuidador principal, malgrat no ser un professional sanitari. Generalment l'atenció directa recau en el cònjuge o, en menor mesura, en un fill o filla, i la dedicació és gairebé exclusiva: una mitjana de 15 hores diàries els 7 dies de la setmana. A tot això cal sumar-hi que, a mesura que avança la malaltia, la persona és cada vegada més dependent.
Per tal d'abordar aquest tema, aquesta tarda a les 16.30, la neuropsicòloga i terapeuta de la Fundació Pasqual Maragall, Glòria Mas, oferirà una xerrada per a cuidadors, persones afectades amb la malaltia i famílies que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Girona (Plaça de l'Hospital, 6).
I es que «ningú està preparat per un fet sobrevingut d'aquestes dimensions. El cuidador es troba tan desbordat que acaba relegant a un segon pla la seva salut física i mental», exposa Glòria Mas. La dedicació quasi exclusiva al malalt i, sovint, no prou reconeguda, pot convertir al cuidador en un «malalt ocult».
És el que es coneix com la síndrome de sobrecàrrega del cuidador, de vegades anomenada també síndrome del cuidador «cremat», al·ludeix a l'estat d'esgotament, tant emocional com físic, que experimenten les persones que dediquen gran part del seu temps a la cura d'una persona dependent. Si, a més, s'afegeix l'agreujant emocional de sentir que es perd en vida l'essència d'un ésser estimat, com succeeix en el cas de l'Alzheimer, la vivència és encara més difícil de gestionar.
Grups per a cuidadors
Segons dades de la pròpia Fundació, un 84% dels cuidadors pateixen problemes físics de salut, i el 94% en pateix de psicològics. Per donar suport a aquestes persones i millorar la seva qualitat de vida, la Fundació Pasqual Maragall disposa d'un programa de grups terapèutics per a cuidadors familiars de malalts d'Alzheimer. En concret, la Fundació ha impulsat a Girona un grup terapèutic que es va posar en marxa el setembre del 2017, gràcies al suport de la Diputació de Girona, i el 3 d'octubre iniciarà dos nous grups.
Durant les sessions es comparteixen experiències i s'aborden temes tant diferents com la reacció davant el diagnòstic, el coneixement sobre la malaltia, la comunicació amb la persona amb Alzheimer, i com parlar de l'Alzheimer amb els més joves de la família. Durant la intervenció es treballen aspectes cognitius i conductuals, com ara l'entrenament d'habilitats socials, el pensament positiu i l'aprenentatge de tècniques de relaxació i autocontrol.
