Alex és un nom fictici. És un jove que mai ha comès un delicte però té por. Por que la companyia per la qual treballa, Ryanair, prengui represàlies contra seva. No està afiliat a cap sindicat però està decidit a explicar la veritat que pateixen (tant ell com tots els seus companys) en el seu dia a dia laboral. No té cap problema a relatar, en poques paraules i en primera persona, les raons que els han portat als treballadors a convocar una vaga. Alex, llicenciat universitari i amb un títol que el capacita per treballar com a auxiliar de vol, va arribar a cobrar 6 euros per un vol entre Londres i Dublín. I això perquè no li va venir set. Sinó la companyia li hagués cobrat els mateixos tres euros que cobra als seus clients per una ampolla. Conversar amb ell és anar coneixent, a poc a poc, la història d'una esclavitud del segle XXI.

Alex està contractat per una empresa de treball temporal. En realitat no li paga la nòmina Ryanair, treballa per a una firma externa subcontractada però també amb seu a Irlanda, la qual cosa l'obliga a domiciliar la seva nòmina en un banc de Dublín. "No puc demanar una hipoteca a Espanya ni un crèdit, aquí no tinc forma de demostrar el meu sou. Però hi ha coses pitjors. Tampoc tinc drets laborals. Si em passa alguna cosa haig d'acudir a un tribunal irlandès amb un advocat d'allà i ho haig de pagar jo tot. Si t'acomiaden no et val la pena reclamar", explica. A pesar que la companyia compta amb milers d'empleats a tota Europa aquests treballadors no tenen representants sindicals. "Allà a Irlanda hi ha un comitè al que ningú ha votat, que ni tan sols coneixem i que no ens representa", conclou.

Va començar a treballar a Ryanair fa un any i mig. Quan estava estudiant la seva llicenciatura des de la biblioteca a la qual acudia veia passar tots els dies als estudiants d'una acadèmia de tripulants de vol. "Se'ls veia molt feliços. Jo tenia moltes ganes de dedicar-me a això i al final, quan vaig acabar la carrera vaig començar a formar-me", explica. El que aleshores no pensava és que no gaudiria ni tan sols d'un sou fix. Alex (com a centenars dels seus companys) porta un any en l'empresa de vols low cost cobrant 6 euros per hora. Se'l paga des que tanca la porta de l'avió fins que torna a obrir. El temps que passa a l'aeroport o el que tarda a tornar a casa són gratis. És per això que en un vol Londres Dublín (de mitja hora de durada) només guanya sis euros. Però el pitjor, insisteix, és la pressió a la qual es veu sotmès cada vegada que arriba al seu lloc de treball.

"Tens uns mínims de venda i t'obliguen a atabalar al passatger. Has d'estar tot el dia damunt per facturar entre 1.000 i 2.000 euros. Et sens molt atabalat", explica posant l'accent que un auxiliar de vol està per atendre al passatger, "per si passa alguna cosa" però no per vendre loteria, colònies o cigarrets. Si els treballadors volen alguna cosa (qualsevol menjar o beguda) l'han de pagar de la seva butxaca. No tenen ni tan sols un descompte. "En altres companyies els donen aigua o un entrepà a l'aeroport, aquí passes set, perquè els de seguretat de vegades ni et deixen entrar amb la teva ampolla d'aigua. Tampoc tenim descomptes en vols per a la família, és com sinó comptessim per res", lamenta.

No és l'únic que pateix aquesta situació. Són centenars de companys en tot el país els que s'han vist abocats a una vaga que (en són més que conscients) els enfrontarà a molts passatgers en ple mes de juliol. Els exemples que posa són molt gràfics. "Tinc dos companys que estan casats i treballen els dos a Ryanair, no els dóna per mantenir el seu fill ni gairebé per viure", relata. En altres països hi ha situacions fins i tot pitjors. "Tenim companys a Grècia que no els dona ni per menjar", insisteix.