El professor (i mestre) Jordi Vilamitjana (1957-2014) el definia en un reportatge publicat al Dominical de Diari de Girona, el 3 d´agost de 2003, com «un senyor de Ribes [de Freser]». «És pel damunt de tot -escrivia llavors- un senyor: un senyor de Ribes». Ahir, pels volts de les sis de la tarda, a Barcelona, Salvador Carrera i Comes perdia la batalla definitiva contra una malaltia de cognom anglès, el Parkinson, que no se´n va sortir tota sola de vèncer un dels prohoms més rellevants de la política, la cultura, l´economia i el coneixement que ha conegut la província de Girona en les últimes dècades: conscient, molt probablement, que al davant hi tenia un gran lluitador, Parkinson va requerir la dolorosa ajuda d´una insuficiència renal crònica. De la dimensió de la personalitat de Carrera en donen fe els missatges de record que, ahir, omplien les xarxes; els signaven polítics com Marta Pascal, Jordi Xuclà, Miquel Noguer o Carles Campuzano, entre d´altres.

Alcalde, diputat, senador

Salvador Carrera, espòs de l´exconsellera Irene Rigau, va començar a fer política l´any 1977, de la mà de Jordi Pujol. Dos anys més tard, es convertia en alcalde de Ribes de Freser, d´on és fill predilecte des del 25 de novembre del 2011. A l´alcaldia s´hi va estar fins el 1983, any en què va fer el salt a la presidència de la Diputació de Girona. De l´ens provincial en va ser el màxim responsable polític fins al 1987.

Però aquest «senyor de Ribes», en paraules de Vilamitjana, també va tenir protagonisme polític a Madrid en els temps de la Convergència i Unió més influent a la Villa y Corte. Carrera, economista i Màster per l´IESE, va asseure´s per primera vegada en un escó del Congrés dels Diputats el 1986 (s´hi estaria fins el 1996, tres legislatures) i en un del Senat el 1996 (a la Cambra Alta s´hi va passar quatre anys, fins al 2000). Va participar en incomptables ponències legislatives (entre les quals hi figura la que va derivar en la professionalització per llei de l´Exèrcit); va fer de vocal i portaveu de comissions diverses, entre les quals s´hi compten les d´Afers Exteriors tant del Congrés com del Senat.

En l´àmbit del coneixement, Salvador Carrera va ser president del Consell Social de la Universitat de Girona, institució que veia com «un motor extraordinari» per a la ciutat i la resta del territori gironí. Hi arribava l´any 2002 per substituir Jaume Casademont i aleshores ja advertir precoçment d´un «cert distanciament entre Universitat i empreses»; i ja va expressar preocupació per «acabar de resoldre el repte de les sortides professionals dels estudiants».

Cultura

També va ser un home de cultura: va presidir la Fundació Premis Bertrana (2000-2002), que entrega els guardons literaris dedicats a l´escriptor Prudenci Bertrana. No sense certa polèmica, va revolucionar els premis, que volia convertir en «la festa literària de l´estiu», el que són avui en dia. També va ser conseller de Caixa de Girona i membre del patronat del Reial Club Deportiu Espanyol.

Salvador Carrera ha dit adeu als 82 anys. S´acomiadava a casa, acompanyat per la família. Avui el vetllaran en un tanatori de Barcelona; demà serà enterrat a Ribes, la seva terra i la parada ineludible per pujar a la seva admirada Vall de Núria.