Acompanyar malalts, netejar cossos, vetllar ancians... En resum, ajudar les persones necessitades. És el que han fet les 59 germanes vedrunes que han estat a Olot durant més de 170 anys. La germana Dolors Sitjes, provincial de la comunitat religiosa de les Carmelites Vedrunes de Girona, va exposar: «Molt temps d'escolta, d'estimació de sofriment i de dolor compartit».

Dolors Sitjes va fer l'exposició en el decurs de l'acte d'homenatge a les germanes carmelites vedrunes d'Olot. El motiu del reconeixement va ser el fet que la congregació deixa la ciutat després de més de 170 anys al servei de l'hospital d'Olot.

Les quatre darreres germanes es retiren a una residència que la congregació té a Caldes de Malavella. Assegudes dalt d'un cadafal al mig del pati de l'hospital Vell, les germanes Pilar, Claudina, Mercè i Magdalena van gaudir físicament d'un homenatge dirigit a elles i a les altres 55 germanes que les havien precedit.

Segons va explicar Dolors Sitjes, Joaquima Vedruna (1783-1854) va estar al pati de l'hospital d'Olot al voltant del 1847 per establir un centre de la congregació religiosa femenina que havia fundat el 1827, animada pel caputxí Esteve de Fàbregues, conegut com a Esteve d'Olot. La congregació estava destinada a la beneficència i a l'educació de les noies.

Abans de fundar la congregació al voltant del 1825, Joaquima de Vedruna havia enviudat amb 33 anys després d'haver tingut 9 fills. Entre el 1826 i el 1854, any de la seva mort, va fundar 43 centres (hospitals, escoles públiques i col·legis privats). Va ser canonitzada el 1959.

Abans del parlament de Dolors Sitjes, l'historiador Jep Costa va obrir l'homenatge amb un resum de la presència de la congregació a Olot. Montse Fontàs va fer un parlament en representació dels treballadors i treballadores de l'hospital d'Olot i l'antiga alcaldessa, Isabel Brussosa, va llegir un text en nom dels voluntaris i ancians de la residència de l'hospital.

A continuació, va ser el torn del gerent de l'hospital Sant Jaume, Josep Maria Padrosa, que va lliurar un record a les homenatajades. Va dir: «És molt difícil donar alguna cosa a canvi de més de 170 anys de servei a Olot». Padrosa va lliurar a les homenatjades una reproducció de l'escultura de Rosa Serra que hi ha al pati de l'hospital. Va afegir que el significat de l'escultura és l'esperit de l'acompanyament.

L'alcalde, Josep Maria Corominas, va plantejar que és complicat trobar algun olotí o algun garrotxí que no hagi tingut experiències a l'hospital. Va dir: «Són segles de sentiments que segurament d'aquí a uns anys també tindrem pel nou hospital». Segons ell, el gran valor dels centres hospitalaris és la gent que hi treballa. Va aclarir: «És una feina que no es pot fer sense posar-hi el cor»i va indicar: «Les germanes sempre ens han ensenyat el valor de l'estimació cap a les persones que necessiten la nostra ajuda». L'alcalde va lliurar la figura d'un gegant a les germanes. L'acte es va cloure amb l'obertura d'una placa.