El Departament de Salut ha posat en marxa un programa per tractar tots els pacients de la Xarxa de Salut Mental i Addicions de les Comarques Gironines amb una infecció crònica d'hepatitis C, amb l'objectiu d'erradicar la malaltia entre les persones amb un trastorn mental i exconsumidors de drogues d'aquí a dos anys.
Es tracta del programa Girona 0, que vincula el pcient amb la Unitat d'Hepatitis de l'hospital Josep Trueta de Girona per iniciar el tractament al més aviat possible i trencar així amb les barreres d'accés al tractament que sovint tenen les persones amb trastorns psiquiàtrics o que han consumit drogues per via parenteral.
El 90% de les infeccions per hepatitis B i C que es produeixen al país són a causa de l'ús de drogues injectades. La infecció pel virus de la hepatitis C es cronifica en el 75% dels casos, sent una malaltia que dóna pocs símptomes però que a llarg termini té conseqüències molt greus com ara la cirrosi hepàtica i el carcinoma hepàtic. S'ha calculat que les hepatitis tenen en el món major càrrega de malaltia que la pròpia infecció pel VIH o la malària.
Amb l'aparició a finals del 2014 dels nous antivirals d'acció directa administrats per via oral, l'hepatitis C disposa d'un tractament eficaç en el 95% del casos, de curta durada, entre 8-12 setmanes, i amb molt pocs efectes secundaris.
Per això, el Departament de Salut alineat amb l'Estratègia Nacional per l'abordatge de l'hepatitis C ha impulsat l'accés al tractament de les persones infectades. A Catalunya s'han tractat gairebé 21.000 afectats d'hepatitis C des de l'aparició del primer antiviral d'acció directa, una xifra que situa el país amb una de les proporcions de tractaments per habitants més alta d'Europa.
A més, aquest tractament ha demostrat en diferents estudis que és eficaç en els pacients tractats la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, un perfil d'usuari que té dificultats per accedir a aquest tractament.
Des del Centre d'Atenció i Seguiment a les Drogodependències (CAS) Teresa Ferrer de Girona ciutat, gestionat per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), s'ha fet una recopilació sistemàtica en les històries clíniques dels seus pacients i han vist que el 33% de les persones infectades amb el virus de l'hepatitis C que estan actualment en tractament amb substitutius opiacis, com ara la metadona, no han fet mai tractament per l'hepatitis C. Aquest percentatge disminueix fins un 10% en aquells pacients que estan en tractament amb buprenorfina/naloxona.
La iniciativa per tractar tots els pacients amb infecció crònica de l'hepatitis C de la Xarxa de Salut Mental i Addicions neix de la col·laboració entre la Unitat d'Hepatitis del Trueta, l'Institut d'Assistència Sanitària i l'Agència de Salut Pública de Catalunya a través del Programa de Prevenció, Control i Atenció al VIH, les ITS i les hepatitis víriques i del Servei de Promoció de la Salut a Girona.
Així, s'ha posat en marxa el diagnòstic en un sol pas, vinculant el pacient amb la unitat del Trueta, perquè pugui iniciar ràpidament el tractament, al mateix hospital de Girona o bé al Santa Caterina de Salt.
L'objectiu de la iniciativa, expliquen des de Salut, és erradicar la hepatitis C en les persones ex-consumidores de drogues per via parenteral i en els pacients amb trastorn mental en els propers dos anys. Tot i que s'ha iniciat al CAS Teresa Ferrer, el programa s'anirà estenent a la resta de centres d'atenció a les drogodependències que l'IAS gestiona a la regió sanitària de Girona i a la Unitat d'Atenció a les Drogues de Calella que gestiona la Comunitat Terapèutica del Maresme.
Per engegar-ho, al maig una vintena de professionals de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de Girona van fer una formació per sensibilitzar-se i millorar la detecció, el cribratge i el seguiment dels pacients.
Malaltia infradiagnosticada
Avui es commemora el Dia Mundial de les Hepatitis, que enguany porta el lema Find the missing Millions, que en català es pot traduir com «Trobem els milions de persones que encara no saben que estan infectades», ja que l'infradiagnòstic de la malaltia segueix sent el principal obstacle per aconseguir l'objectiu de l'eliminació, segons tots els experts. El fet que sigui una infecció que no produeix símptomes ni signes clínics evidents dificulta molt el diagnòstic i presenta reptes a nivell de prevenció i de detecció precoç.
La prevenció de la infecció de l'hepatitis C en aquest col·lectius sensibles passa per rebre informació i educació sobre les vies de contagi i les pràctiques de risc, però també per la distribució de material higiènic per la injecció segura de drogues o de preservatius per la pràctica de sexe segur, recorden des de Salut.
Coincidint amb l'efemèride, dimecres la seu de l'Agència de Salut Pública de Catalunya va acollir la jornada «Caminant cap a l'eliminació de les hepatitis», en què es van explicar tots els avenços aconseguits i es van presentar iniciatives i bones pràctiques en col·lectius amb conductes de risc, com les persones que s'injecten drogues, els homes que tenen sexe amb homes, coinfectats amb VIH, immigrants de països amb altres prevalences d'hepatitis i joves.
Begoña Gonzalvo, cap del Servei de la Xarxa d'Addiccions de Comarques Gironines de l'IAS i Carmen López i Isabel Serra, hepatòlogues del Trueta, hi van explicar el Girona 0 amb la ponència «Avaluació i accés al tractament en les persones tractades amb metadona a Girona».
