L'escenògraf Paco Azorín inaugura les conferències del Workshop RCR 2018

Paco Azorín (Yecla, 1974) és un referent internacional d'escenografia. Ha fet escenaris per a òpera, teatre, sarsuela i ballet. Ha muntat escenaris perquè les veus de les òperes i els actors de teatre es trobessin prou ambientats per transmetre els papers de Salomé, Otel·lo, Tosca, Juli Cèsar o tragèdies teatrals com La casa de Bernarda Alba.

Un home «inquiet» és com el va definir el regidor de Cultura d'Olot, Josep Berga. Azorín va plantejar per què el que es veu és una visió de l'invisible: «No es pot encabir l'univers en un escenari», va dir. Això no obstant, segons ell, una cadira representa un tron i alhora pot representar un dictador i, alhora, tots els dictadors de la humanitat.

Així doncs, Azorín va explicar que un escenògraf ha de tenir present que totes les figures literàries tenen cabuda en la seva feina. «La metonímia és fer que una part representi el tot», va indicar. El pol oposat de la metonímia és la redundància. «No cal posar en escena el que ja explica l'actor», va explicar. Pel que fa a l'espai poètic, va exposar: «És la suma del que està en escena i visualitzem i del que està fora i no visualitzem».

L'escenògraf va explicar que una escena ha de ser muntada a partir de tres principis: el concepte, el rigor i el risc. El concepte és perquè sense una idea anterior un creador no pot dibuixar ni una sola línia. El rigor, perquè el coneixement de la tècnica ès fonamental. Finalment, el risc és l'aplicació de la tècnica dins d'un marc de màxima rigorositat però sobre la base de fer un triple salt mortal. Per què el triple salt mortal? «Sense el salt no existeix l'art i el creador es converteix en un artesà», va assenyalar.

Abans d'arribar a les conclusions referents a la visió de l'invisible dins d'un escenari, Azorín va fer un recorregut pels diferents escenaris de la història per tal d'explicar que un escenògraf del segle XXI ha de treballar en espais dels segles XVIII, XIX i XX. Així doncs, part del treball d'un escenògraf actual és adequar els edificis antics a les necessitats actuals. Va explicar el teatre grec amb un cor que es dirigia als espectadors, el romà, el de Shakespeare, el corral de Lope de Vega, l'Òpera de París, la de Milà... i grans escenaris més actuals. Segons ell, la voluntat d'ara és allargar l'escenari fins al centre per apropar l'escena als espectadors.

Workshop 2018

Una gran part dels assistents a la primera ponència eren alumnes dels tallers internacionals d'arquitectura que es clouran el divendres, dia 17 d'agost. Es tracta de 117 joves d'entre 25 i 34 anys, un 57% dels quals són dones. Hi ha un equilibri entre estudiants i joves professionals de l'arquitectura. Els seus països de procedència són majoritàriament europeus (47%) i llatinoamericans (41%) amb una constant d'un 11% de participants provinents d'Àsia.

Aquest any, a més, s'observa en l'àmbit europeu una presència decreixent del context estatal (només 30 participants són espanyols), una presència destacada d'Itàlia, un interès mantingut de països de l'Est com Bulgària, Polònia, Romania i Rússia, i una curiosa absència de participants francesos.

Des de Llatinoamèrica se segueix observant com en altres anys amb una presència majoritària d'alumnes d'Argentina, Colòmbia i Mèxic, amb nous països de procedència com El Salvador i el Perú. D'Àsia hi ha aquest any participants de la Xina, Corea del Sud, Indonèsia i el Japó, així com una bona part que procedeixen del Líban.

La llengua vehicular és el castellà. L'anglès és segona llengua oficial del Workshop d'Estiu. Aquest any hi haurà 38 participants de parla anglesa. Es tracta d'una presència més gran d'alumnes que necessiten traducció. Enguany el taller compta amb un servei de traducció simultània.