El mestre artesà pastisser Josep Costa Giralt va ser acomiadat ahir a la tarda pels seus familiars, amics i coneguts al monestir de Santa Maria de Ripoll. Josep Costa va morir als 80 anys després d'una llarga trajectòria professional.

Nascut el 1938, va començar l'ofici amb 13 anys a la pastisseria familiar fundada el 1926 pels seus pares a la plaça Sant Eudald de Ripoll. Poc després va anar a França a perfeccionar l'ofici.

Es va convertir en un pastisser que exposava els dolços coneguts com les carícies i moixaines ripolleses a les fires catalanes. El 1982 va entrar a formar part del gremi de confiters, va signar el conveni col·lectiu del sector.

L'accés a la presidència del gremi el va donar a conèixer com la persona que donava les opinions del sector als mitjans. Un dia va dir: «Després d'un bon dinar de Tots Sants, el que vol la gent és fer unes bones postres i no menjar patata». Així de clar, Costa va resoldre la polèmica de si els panellets podien portar fècula, bàsicament patata o moniato. Va considerar que els panellets només poden portar farina d'ametlla, sucre i ou.

Portava el càlcul de les coques que es vendrien a la demarcació de Girona per celebrar la nit de Sant Joan, unes 150.000. Recomanava que la gent es fixés en la textura de la coca per comprovar si eren fetes de feia poc i recomanava guardar-les a la nevera També duia el control de les mones de Pasqua de les mones del dia de Pasqua i de les coques del dia de reis. La defensa de la pastisseria tradicional i el coneixement de l'ofici el van convertir en vicepresident de la Confederació Espanyola d'Empresaris de Pastisseria. En el sector, molta gent el recorda al capdavant de l'equip espanyol de la Coupe du Monde de la Pâtisserie. Era membre del jurat internacional d'aquesta competició.

Convertit en un de les figures de més prestigi de la pastisseria catalana i espanyola, es va convertir en una referència per als polítics, escriptors i gastrònoms que visitaven Ripoll. L'agost del 2009, el diputat Jordi Xuclà va escriure: «A l'hora baixa, ens dirigim cap a la terrassa de la pastisseria d'en Josep Costa, davant del Monestir. El criteri d'en Josep Costa de Ripoll és important per saber com respira el país, els seus neguits, les seves esperances - plenes de desconcert ara mateix-, el seu nervi i les seves blasfèmies. En Costa és visitat per uns quants. Ens té a tots apamats. És un home molt de la seva terra però és un home viatjat. (Ve a Madrid sovint i menja a La Ancha, a tocar del Congrés)».

Va seguir: «Comencem a parlar de futbol, del Barça i de les amistats compartides amb la família d'en Pep Guardiola». Josep Costa era del Barça i va ser de la Penya Blaugrana de Ripoll, portava a la vila figures com Joaquim Rifé o Carles Reixach. També va estar molt vinculat a la junta directiva de Club de Futbol Ripoll. Des de fa uns anys, s'havia desvinculat de les dues pastisseries que ara té la família. El negoci el porten els membres de la tercera generació.