El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar dilluns el Reial Decret-Llei 7/2018, que va entrar en vigor dimarts, on es retorna l'assistència sanitària universal, tal com va prometre el Govern de Pedro Sánchez. Aquesta nova norma, que es va aprovar al Consell de Ministres el divendres passat, modifica el Decret 16/2012 del Govern del PP, en què es vinculava l'assistència sanitària a la condició de l'assegurat. La nova llei, aprovada dins del termini de sis setmanes que s'havia marcat el Govern central tal com va recalcar la portaveu, Isabel Celaá, vincula el dret de la protecció sanitària «a la residència a Espanya, així com a aquelles persones que, sense residir habitualment en territori espanyol, tinguin reconegut el seu dret a l'assistència sanitària a Espanya per qualsevol altre títol jurídic».

Un exemple són els pensionistes que no resideixen al país, els treballadors desplaçats o els treballadors transfronterers.La normativa publicada al BOE firmada pel mateix president del Govern, Pedro Sánchez, no escatima en crítiques al polèmic decret del PP que, segons el text, «va desvirtuar el dret a la protecció de la salut a l'anular la seva vocació universal i eliminar la titularitat del dret», establerta a la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut (SNS). Segons aquest decret governamental, la regulació anterior va suposar «una involució del sistema legal de cobertura que es va sostenir en criteris economicistes orientats a la reducció del dèficit». «Els arguments esgrimits van ser, en la seva majoria, conjunturals i de limitat abast temporal; a més, no han estat avaluats i, per tant, no han demostrat una millora de l'eficiència en l'àmbit sanitari», resa la norma socialista. La ministra de Sanitat, Carmen Montón, va declarar que aquest gir «no suposarà cap sobrecost econòmic; al contrari, contribuirà a la sostenibilitat» i va defensar que més enllà dels canvis normatius, l'essencial és que la llei «acabarà amb les inequitats i desigualtats i millorarà la salut individual de col·lectius exclosos anteriorment, i la salut col·lectiva de la població general».

Els requisits de la nova norma

Més enllà de les valoracions, la norma publicada confirma que les persones estrangeres no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya tindran «dret a la protecció de la salut i a l'atenció sanitària en les mateixes condicions que les persones amb nacionalitat espanyola», una assistència de la qual s'encarregarà els fons públics de les comunitats autònomes, sempre que els beneficiaris compleixin una sèrie de requisits. En primer lloc, no hi ha l'obligació de tenir acreditada la cobertura obligatòria de la prestació sanitària per una altra via, en virtut del que es disposa al dret de la Unió Europea, als convenis bilaterals i a la resta de les normatives aplicables.

Una altra mesura és que les persones estrangeres no poden portar el dret de cobertura sanitària des del seu país d'origen o procedència, així com que no ha d'existir una tercera persona obligada a realitzar el pagament.

Un copagament del 40%

Segons el text del decret, aquestes «cauteles» estan pensades per «evitar l'ús inadequat del dret a l'assistència sanitària i no comprometre la sostenibilitat financera del SNS». Seran les administracions autonòmiques les que fixin el «procediment per a la sol·licitud i expedició del document de certificació» que acrediti els estrangers a rebre la prestació assistencial.

Així, els immigrants no registrats ni autoritzats com a residents espanyols hauran d'aportar un 40% del preu dels medicaments i productes sanitaris que necessitin sense límit mensual.