Divuit entitats ecologistes van constituir ahir la plataforma SOS Costa Brava. Una associació que té per objectiu lluitar contra, almenys, 21 procediments urbanístics de tot el litoral gironí. El portaveu de l'associació, Sergi Nuss, va assegurar ahir que «hi ha molts més projectes» que «estaven enterrats» i que l'administració permet que tornin a aflorar. «Nosaltres en diem urbanisme zombie», va assenyalar el portaveu de la nova entitat.

Des de SOS Costa Brava van assegurar que moltes d'aquestes construccions tenen el suport de «capital dubtós» que sovint ve de l'estranger. «Són uns diners que necessiten col·locar i veuen en el litoral gironí una oportunitat», va lamentar el portaveu. La presentació va tenir lloc a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura de Pals, i hi van assistir prop d'una setantena de persones.

Desqualificar el sòl urbanitzable i que no s'ha executat. Aquesta és la primera demanda de l'associació SOS Costa Brava que es va constituir ahir a Pals.

La plataforma neix de la fusió de divuit entitats ecologistes, entre les quals n'hi ha de grans com Iaeden i d'altres de locals com Salvem la Pineda d'en Gori de Palamós o Aturem la C-32, que treballa per evitar la construcció de l'allargament d'aquesta carretera entre Blanes i Lloret de Mar, a la comarca de La Selva.

El portaveu de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, va deixar clar que lluitaran per «salvar» els 21 projectes urbanístics que ara mateix estan en marxa i que considera que són una «aberració» per a la demarcació.

«Fre a l'especulació»

Nuss va explicar que la intenció és treballar en dos àmbits. D'una banda volen seguir portant als tribunals aquells projectes que consideren que «destrueixen el territori». «La voluntat és aconseguir que un jutge els pugui aturar provisionalment», va explicar el portaveu.

A més, també volen que els promotors es vegin obligats a informar els compradors que aquella parcel·la depèn d'un procediment judicial. «D'aquesta manera aconseguim que s'ho repensin abans d'adquirir l'habitatge», va assenyalar el portaveu de la nova associació, Sergi Nuss.

Tribunals a banda, l'altre objectiu de SOS Costa Brava és batallar perquè la Generalitat prengui tretze mesures «que es podrien dur a terme immediatament» i que servirien per «posar fre a l'especulació urbanística». «Si continuem amb governs municipals que accepten mantenir els plans d'ordenació franquistes no anem bé», va lamentar Nuss a l'acte de Pals.

Entre les diferents mesures hi ha les d'aprovar mocions a favor de la conservació del territori, desqualificar el sòl urbanitzable no executat, constituir un fons per adquirir terrenys amb valors naturals o la creació d'un conservatori del litoral català.

Per tot plegat, SOS Costa Brava ha obert una pàgina web on qui vulgui pot adherir-se al manifest i, a més, ha engegat una campanya per recaptar els fons econòmics que necessiten per contractar diferents advocats i tècnics i d'aquesta manera poder frenar «l'especulació» al litoral gironí.

A l'acte hi va participar la portaveu de Iaeden, Marta Ball-llosera que va reconèixer que tenen bones expectatives en els diferents procediments judicials que hi ha en marxa. «Creiem que molts d'ells estan en sòl urbà i esperem que ens donin la raó», va reblar.

Ball-llosera va lamentar que els consistoris «no facin tot el que es pot» i va recordar que hi ha diversos procediments que «semblava que acabarien amb grans indemnitzacions» i que al final la justícia ha resolt a favor de les entitats ecologistes.

Reserva de la biosfera

Des de SOS Costa Brava van celebrar ahir que la Diputació de Girona i una setantena d'Ajuntaments de la demarcació gironina hagin impulsat la declaració de la Costa Brava com a reserva de la biosfera. De totes maneres, la plataforma va considerar que caldria afegir-hi les tretze propostes que van presentar ahir a Pals durant la constitució de l'entitat.

A més, es van queixar de «les contradiccions» que suposa voler declarar la Costa Brava reserva de la biosfera, mentre s'aproven nous projectes urbanístics arran de mar. «Com pot ser que Begur hi doni suport al mateix temps que vol construir 200 cases noves a Aiguafreda o com pot Palafrugell sumar-se a la declaració, mentre deixa fer quatre edificis nous a Cap Roig», va reblar l'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot.