05 de agost de 2018
05.08.2018

El paisatge natural de la costa gironina recula un 6% durant els últims 30 anys

El ciment, vivendes i urbanitzacions són les principals causes de la modificació del paisage · És la costa menys degradada del litoral català però l'única que perd vegetació de ribera

05.08.2018 | 00:20

La costa gironina ha perdut un 6,1% del seu paisatge natural des del 1987 i ha experimentat un increment de la degradació del territori del 55%, essent tot i així la costa més ben conservada del litoral català. Aquesta és una de les conclusions que destaca l'informe anual « A toda Costa», que l'ONG Greenpeace publica amb l'Observatori de la Sostenibilitat i que pretén quantificar els nivells de degradació del litoral. En el seu estudi de la costa gironina, els resultats alerten de la tendència regressiva de les platges naturals gironines i de la regressió de la seva vegetació de ribera.

Fins a 5.700 hectàrees que comprenen planes i serres gironines han patit canvis degut a la construcció humana o per incendis. En termes relatius, les conques i les serres pirinenques són les que han patit més transformació paisatgística, amb un 700% i un 32% de canvi respectivament. La major part del paisatge natural gironí, però, ja va patir la majoria dels seus canvis durant la dècada dels 50 amb l'explosió del turisme. Tot i que la costa gironina és la que s'ha degradat menys del total català, l'informe destaca com a punt negre el«profund impacte ambiental i la privatització de l'espai de domini públic (DPMT)» que va suposar la creació de la urbanització d'Empuriabrava, indultada en la reforma de la Llei de Costes del 2013.

Frenada urbanística

La Costa Brava va ser una de les primeres costes a nivell estatal en rebre la primera onada turística, iniciada a la dècada dels 50 i que va suposar un creixement periòdic de la seva superfície artificial fins els anys 90, quan va estabilitzar-se. Així, els últims 25 anys s'ha frenat comparativament parlant, i les xifres més actualitzades indiquen que un 15,4% de la costa ha estat degradat, tant sigui per haver estat coberta de ciment, d'habitatges o d'infraestructures que «no proporcionen béns ni serveis ambientals», segons calcula l'informe. I és que si resseguim el litoral gironí, veurem que les zones més afectades comprenen el Cap de Creus i la costa del Baix Empordà quasi en la seva totalitat. De la mateixa manera que va ser pionera turísticament, també ho va ser a l'hora de crear espais protegits en la seva franja costera. Així, trobem fins a 34 espais naturals protegits

que ocupen més de 100 mil hectàrees, d'entre les quals trobem els tres indrets més importants segons la ONG i que corresponen a Parcs Naturals: els Aiguamolls de l'Empordà, el Cap de Creus i El Mongrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Aquests paratges s'estenen tant a nivell terrestre com marí.

En l'informe de l'any passat, l'ONG estimava que Girona té més d'un 40% de la seva costa protegida, essent la quarta a nivell estatal amb més protecció. Tot i així, la superfície de les seves platges està experimentant una «tendència regressiva que ve de lluny», i destaca la «gran pressió urbanística» que envolta les costes, un fenòmen que és especialment intens al Cap de Creus.

Així, els investigadors estimen que el 62% de les platges han estat urbanitzades a data del 2014, un 1,3% més que el 2005. Les platges naturals han disminuït un 2,1%, i el fet que no s'hagi urbanitzat gran part de les que queden es deu, segons els autors del document, a «la seva situació a espais protegits».

Degradació progressiva

Els investigadors han estudiat un total de deu aspectes que intervenen en la conservació de l'ecosistema del litoral, al qual han determinat a cada element una tendència de conservació favorable o desfavorable. A part del paisatge natural, el litoral gironí també suspèn en àrees que generen pluges (boscos, pantans, rius i zones de matolls), que en nou anys han perdut un 8% de superfície (equival a 5.000 hectàrees). En concret, han disminuït zones forestals i de matolls, mentre que les cobertures humides s'han mantingut estables.

En conjunt, els hàbitats propis d'espècies amençades s'han reduït un 3,7% (4.000 hectàrees). En el cas de la superfície forestal és especialment greu, segons l'estudi, ja que s'ha perdut un 8,1% de superfície on hi habiten 22 espècies en perill d'extinció.

Si fem una comparativa amb la resta de costes catalanes, la gironina és sens dubte la que menys deteriorament ha patit tant pel que fa al paisatge com per aspectes relacionats amb la conservació d'espècies i de platges urbanitzades.

Així, el 24,4% de la costa tarragonina té sòl artificial, i en el cas de Barcelona, la superfície degradada arriba a un 40,9%. D'aquesta manera, és la província amb la franja de costa de 10 km més degradada de tot l'Estat.

Tot i que el paisatge de la costa gironina es manté com el menys degradat, cal destacar que és la província que més vegetació de ribera ha perdut (-3,6%), mentre que les altres dos n'han guanyat (Barcelona un 206% i Tarragona un 524%).

Essent un estudi d'àmbit estatal, una de les conclusions principals de l'informe és que Catalunya és la comunitat amb un percentatge més gran de costa degradada, en total un 26,4%, i es deu principalment a la construcció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema