«La ubicació del Trueta es decidirà el 2019»

Satisfet per la feina feta com a president provincial?

L'opinió pública ha de valorar com ens vam trobar la Diputació fa tres anys i com l'hem deixada. Estic satisfet perquè vaig conèixer la casa quan tenia molts problemes i he pogut sortir per la porta, no sé si per la gran o la petita [riu].

Ha tingut algun primer contacte amb el subdelegat del Govern espanyol, Albert Bramon?

Sí. Dos. Informals, perquè hem coincidit en dos actes. Estem pendents de tenir una trobada oficial.

Han comentat alguna qüestió concreta?

No, més enllà del que va dir la setmana passada sobre l'estació [del TAV] a l'aeroport [de Girona; Bramon va qüestionar la idoneïtat de la infraestructura].

No li va agradar?

No. Mantenim el que es va decidir fa molts anys amb els agents econòmics, socials i turístics del territori sobre l'aposta per l'estació d'alta velocitat a l'aeroport. Ens van sorprendre molt les declaracions, quan l'Estat ha arribat a plantejar un projecte fins i tot més car. No té sentit que l'única cosa que el govern del PP accepta com a inversió a comarques gironines rebi un «no» del govern socialista. Espero que recapacitin i que s'acabi fent l'estació.

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va sortir molt disgustada de la reunió amb Bramon i acusa els socialistes de «cínics» i «conservadors». Comparteix les paraules?

No sé quina impressió en trauré quan m'hi reuneixi. La pregunta me l'hauria de fer després de parlar amb ell.

Hi ha data per a la trobada?

No, però serà aviat. Mirarem de fer-la la primera setmana de setembre.

També diu Madrenas que el PSC és «carrincló» i «antiquat». Vostè governa a Llançà amb els socialistes i a la Diputació s'hi ha entès gairebé sempre...

Hem d'entendre aquestes afirmacions en el context d'una trobada en què van compartir molts de temes. Si ens cenyim al que va passar en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, i ja no parlem del senyor Bramon sinó del PSC i del PSOE, la veritat és que no ha canviat res. Parlem dos idiomes diferents. No volen escoltar les nostres reivindicacions.

Quan acabaran les obres de la Pilastra, a Bescanó?

Totes les obres s'allarguen més del previst. Aquest és un projecte en què s'ha hagut de compaginar l'obra amb la circulació i això ho ha fet més difícil. S'acabarà el més ràpid possible.

La C-32 és un dels grans projectes estratègics?

Sí, el Govern el va defensar i la gran majoria del territori hi està d'acord.

El 2019 començaran les obres de la variant d'Olot?

Esperem que sí. El Departament de Territori hi està molt a sobre. Ara: un dels problemes de la variant ha estat marcar terminis i, com que no s'han complert, la gent no ens creu.

I la d'Anglès s'ha de licitar el setembre...

Sí. En aquest cas concret la inversió és importantíssima i tots sabem la situació de la Generalitat. S'ha de ser respectuós amb els calendaris per no enganyar la gent.

Arribaran noves companyies a l'aeroport de Girona?

L'AGI [Associació per a la Promoció i Desenvolupament de les Comarques Gironines] no s'atura.

Alguna concreció?

De moment, no. Estem en plena temporada alta i això dificulta qualsevol negociació amb cap companyia. L'aeroport està funcionant i estem al llindar dels dos milions amb perspectives de creixement. Treballarem perquè hi hagi més vols i per ser la quarta pista del Prat.

I com tenim l'Ikea de Salt?

Fa poc vam visitar Salt amb el vicepresident Pere Aragonès i l'alcalde, Jordi Viñas. Estan en una fase molt inicial. És una inversió estratègica i haig de ser respectuós amb la independència municipal.

L'hospital Trueta: a Girona?

Se n'està parlant i la veritat és que és un tema que no s'ha acabat de resoldre. Fa tres anys presidia la comissió de Salut al Parlament de Catalunya. En aquell moment no vam saber-ho tancar i encara no ho hem tancat. Es tracta d'una obra d'una complexitat i d'una envergadura tan grans que queden anys per endavant. La ubicació? Aquí sí que vull ser optimista: crec que l'any 2019 s'acabarà decidint.

Sí?

Sí, però queden sis mesos.

Girona viu massa del turisme?

El turisme ha portat moltes coses bones; també algunes de dolentes i aquí hem de fer autocrítica, perquè hem estat capaços de pervertir un sistema d'èxit. Als municipis hem reorientat el model cap a un turisme més sotenible, més familiar, de segona residència, i cuidem coses que fa 25 anys no es cuidaven. A Girona la temporada dura el que dura i no tenim turisme tot l'any com a Barcelona. Estic d'acord amb fer debats, però el temps és curt. Se'm fa difícil que hi hagi gent que no entengui que el turisme és un prioritat estratègica i econòmica.

Els pisos turístics són un problema?

S'han de seguir regulant. La mala praxi d'alguns malmet la imatge general i és injust per als que ho fan bé. Aquest és un país que tendeix a enaltir les minories i a deixar de banda les majories.

Què passa amb els accidents de trànsit?

La sinistralitat ha crescut pel mal ús que fan els conductors de la telefonia mòbil; perquè hi torna a haver gent que va molt ràpid malgrat els controls i els radars; i perquè a l'estiu a Girona augmenta moltíssim el trànsit, ja que som punt d'entrada i sortida per als que arriben d'altres països. I també perquè les carreteres, siguin de la Diputació, Generalitat o l'Estat, estan en mal estat en alguns trams. Venim d'una crisi molt severa que ha impedit fer inversió. A la Diputació, per exemple, fa tres anys hi havia un milió d'euros per fer carreteres i manteniments, quan n'hi havia hagut 18, i ara n'hi ha sis i no és suficient. A la Generalitat passa el mateix. Necessitem més recursos. Alguns punts negres són culpa de les administracions responsables.

Posaran més radars a la C-63, a Vidreres, on fa poc hi van morir quatre persones?

Escoltarem les reivindicacions.

L'abocador de Vacamorta s'ha de buidar del tot?

És un objectiu, sabent que la inversió és ara mateix molt alta i el Departament té els recursos que té. Tenim el compromís de fer-ho i sabem que les reivindicacions venen de molt enrere. Haurem de trobar l'equilibri, però ho veiem difícil, perquè val molts diners. El compromís hi és i la gent ha d'entendre que és seriós.

Prosperarà el projecte urbanístic d'Aiguafreda, a Begur, tal com està plantejat?

És difícil buscar l'equilibri entre la necessitat d'una inversió privada i l'interès públic. Hem d'escoltar l'autonomia municipal, però els alcaldes han d'entendre el criteri de país. La complexitat és doble: la necessitat d'inversió i l'anhel de l'Ajuntament, per una banda, i la relació entre l'Ajuntament i la Generalitat. S'ha de trobar un equilibri. S'han fet actuacions urbanístiques que partien d'edificabilitats molt altes, que han passat pels sedassos de l'Ajuntament i d'Urbanisme; hi ha hagut tensions, però s'ha trobat el projecte encertat. Què vull dir? Que els empresaris tendiran al màxim, que l'Ajuntament modelarà i que la Generalitat acabarà de retallar.

I passarà a Begur?

Evidentment, però té la potestat la Comissió d'Urbanisme, on hi ha els tècnis que en saben.

De tots aquests projectes n'hi ha algun que li faria il·lusió engegar o tancar com a delegat?

El Trueta, perquè vaig viure'l quan estava al Parlament i perquè és l'hospital de referència. No funciona en les millors condicions per als usuaris i per als treballadors i m'agradaria començar el projecte. I acabar la carretera de la Vergonya i que l'Estat faci l'N-II. La meva aspiració és deixar les coses tan bé com les he trobades, perquè l'anterior delegat, l'Eudald Casadessús, ho va fer molt bé. I amb l'aplicació del 155 els treballadors públics i els directors territorials han fet una feina generosa i impecable.