Els arqueòlegs han descobert que Roca Foradada va acollir «un gran assentament» de neandertals que vivien en cabanes durant el paleolític mitjà. És a dir, entre 80.000 i 40.000 anys abans de Crist. La cinquena campanya d´excavacions en aquest jaciment de Fontcoberta ha permès saber que, més enllà de tenir-hi un taller per fabricar eines de pedra, els neandertals també s´establien a l´indret durant determinades èpoques de l´any (la zona era inundable).
«Ho sabem perquè, a més d´aquelles peces que es rebutjaven, també n´hem trobades d´altres que encara tallen», concreta el codirector de les excavacions, Alfons Díaz. Durant aquesta campanya, els arqueòlegs també han certificat que Roca Foradada s´estén més enllà del que es pensaven. De fet, encara no se sap fins on arriba el jaciment. Entre les peces lítiques que s´han desenterrat, destaca un còdol -possiblement, procedent de la llera del Ter- que servia per tallar les eines de pedra. Roca Foradada s´ha revelat com un jaciment prolífic de la prehistòria. Situat a Fontcoberta, es va descobrir l´any 1982 però no va ser fins tres dècades més tard -al 2014- quan es va començar a excavar de manera periòdica. Data del paleolític mitjà i, a diferència dels altres de l´època que hi ha a la comarca -en coves o abrics-, aquest es troba a l´aire lliure. Inicialment, durant les primeres campanyes, els arqueòlegs van centrar-se a explorar el subsòl i el perímetre d´un camp de conreu (que és on es va descobrir el jaciment). Aquí, van trobar-hi un autèntic taller d´indústria lítica. «Es tractava d´una zona on els neandertals tallaven la pedra in situ», concreta el codirector de l´excavació. La d´aquest any és la cinquena campanya que es fa a l´indret.
I també ha estat l´excavació en què els arqueòlegs han aprofitat per obrir mires. S´han endinsat més cap a bosc i hi han fet diverses cates (la més llunyana, situada a un centenar de metres del camp). I aquí, també han aparegut estris de la indústria lítica. En destaca una ascla -o tros de pedra tallada- de «molt bona qualitat», com explica Díaz. Està feta a partir de quarsita i encara conserva el tall (és a dir, que els neandertals la feien servir per tallar carn, pell o pelar branques).
Estades temporals
De totes maneres, els neandertals no s´estaven a Roca Foradada tot l´any, sinó només durant els mesos en què plovia poc. «La zona era inundable; s´estaven aquí en períodes de sequera, quan podien construir les seves cabanes i aprofitar els estanyols com a lloc atractiu per a la caça», explica Díaz.
Durant les estacions més plujoses, segurament els neandertals pujaven cap a les muntanyes. «Aquestes comunitats segurament coneixerien un territori que s´estén entre els 7 i els 8 quilòmetres; per tant, podríem parlar que arribarien fins a la vall mitjana del Ter o el massís de Maià de Montcal», afegeix el codirector de l´excavació. Aquesta campanya a Roca Foradada, que s´acaba avui, també es tancarà havent fet una altra troballa destacada. En concret, els arqueòlegs han desenterrat un còdol -el primer que troben- que els neandertals feien servir per tallar eines de pedra. «Fins ara havíem trobat engrunes lítiques del taller o peces ben confeccionades; però d´aquests còdols, que portaven del riu i que feien servir com a percutors, no n´havíem localitzat cap», assenyala Díaz.
