09 de agost de 2018
09.08.2018

El fiscal afirma que res vincula Es-Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència

El portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional manté que no es va deixar de fer cap acció que evités els atemptats

09.08.2018 | 00:13

El tinent fiscal i portaveu de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, sosté que en el sumari sobre els atemptats del 17-A a Catalunya no hi ha constància que el suposat cervell de la massacre, l'imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, tingués un vincle amb el CNI.

«Respecte de la implicació o la relació de l'imam amb el CNI, li puc dir que en el sumari no hi ha cap referència a aquesta circumstància i no hi ha constància de res d'això. No hem trobat cap element que ajudés en la investigació sobre aquesta qüestió», va assegurar Carballo en una entrevista. L'única relació del Satty amb el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) que apareix al sumari és la visita que un dels seus agents li va fer el 2014, quan complia condemna per tràfic de droga a la presó de Castelló, on també van acudir agents de la Guàrdia Civil a partir del 2012, en tres ocasions i per fer-li «entrevistes policials». Carballo va descartar, per tant, l'existència de cap vincle d'Es-Satty amb el CNI més enllà d'aquesta trobada a la presó.


Comunicació de la CIA habitual

Quant a la informació que va remetre un servei d'intel·ligència estranger, concretament la CIA, alertant d'un possible atemptat a l'estiu a la Rambla de Barcelona, Carballo va dir que aquest tipus de comunicacions «són habituals» i que sorgeixen quan els serveis d'intel·ligència de cada país detecten, en les seves pròpies investigacions, algun element que creuen que «pot ser un risc d'atemptat», una possibilitat que a Espanya ja s'estudiava, tenint en compte l'alt nivell d'alerta terrorista (4 sobre 5) quan van passar els atemptats.

Una vegada es reben aquestes comunicacions, «s'actua en la mesura que aquesta informació sobre amenaces ho permet», i això és així perquè solen ser informacions sobre «amenaces genèriques inconcretes» en les quals no es proporcionen «dades sobre dates, persones o llocs». I va explicar que aquest era el cas «sobre aquesta informació rebuda de la CIA», que era «genèrica», cosa que dificultava avançar en una investigació.

«Òbviament, Barcelona-Espanya és un objectiu del terrorisme gihadista», va destacar Carballo, tot recordant les reclamacions sobre al-Àndalus i la crida que va fer Daesh als seus seguidors de no desplaçar-se més a les zones de conflicte, perquè s'actuï «al mateix lloc on un resideix». Per al tinent fiscal, «totes aquestes circumstàncies fan que òbviament Espanya i sobretot les ciutats més importants, Madrid o Barcelona, siguin un objectiu». «És molt previsible i una cosa ja coneguda, sense que cap d'aquestes amenaces genèriques llanci cap element nou, cap llum concreta», va insistir.


Alerta terrorista, llavors i ara

«Quan van passar els atemptats, a Espanya es mantenia un alt nivell d'alerta terrorista, que és com el que es manté ara» i, va insistir, no es pot parlar d'una advertència que hauria hagut de generar una actuació no feta i que hauria evitat els atemptats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema