Tot i que la radicalització dels terroristes de Barcelona i Cambrils no va encendre cap alarma al seu entorn, els atemptats del 17 d'agost no van significar un «trencament» en la feina de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, sinó que els van mostrar que cal seguir treballant «des de la prevenció i la detecció». El 17-A reforça la «convicció» que l'«atac als extremismes violents ha de ser interdisciplinari i coordinat amb tots els serveis que intervenen en la ciutadania».

Així ho va explicar el cap de la Unitat de Radicalitzacions dels Mossos d'Esquadra. El cos policial treballa des del 2011 en procediments sistematitzats per prevenir i detectar processos de radicalització, i per intervenir-hi. Són els anomenats PRODERAE i s'han enfocat en tres àmbits: en el de les policies locals i els agents de seguretat ciutadana dels mossos, en l'educatiu i en el penitenciari.

El cap de la Unitat de Radicalitzacions va assenyalar que també els preocupen les «conductes islamòfobes i xenòfobes» per la «dimensió futura que poden tenir» i perquè, precisament, són un «caldo de cultiu» per a la captació dels gihadistes. «Tenim molt clar que són dues tendències que comparteixen l'objectiu de polaritzar la societat i, en certa manera, es retroalimenten», va afirmar.

Menys influïts per la religió

Després del 17 d'agost de l'any passat, els Mossos van treballar «molt intensament» en la revisió dels perfils personals dels membres de la cèl·lula terrorista i van observar «alguns components que fins ara s'havien apreciat en menor mesura» en autors d'altres atemptats, com una influència prèvia d'ideologia o religiositat «molt menys marcada que en altres casos».

El cap de la Unitat, que prefereix que no es publiqui el seu nom, va puntualitzar que el fet de ser persones que estaven en un mateix lloc i un mateix moment, i cometent els mateixos atemptats, «no vol dir que internament patissin el mateix procés de radicalització violenta». «Alguns es podien trobar allà per convenciment i altres per dinàmiques grupals. Es poden donar processos de radicalització molt diferents en una mateixa cèl·lula», va afirmar aquest membre de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, qui va destacar que «hi ha relacions heretades prèvies a la pertinença al grup terrorista».

El cap de la Unitat de Radicalitzacions va dir que s'ha d'obrir «el punt de mira» per prevenir les radicalitzacions i en aquest sentit va destacar que les detencions no representen el final d'aquests processos que impliquen acabar assumint la violència. Pel que fa a la detecció, els mossos treballen en els PRODERAE, enfocats a professionals que estan «en contacte permanent amb la ciutadania» i que «poden detectar canvis que indiquin processos de radicalització». Els primers passos d'aquests plans es remunten el 2008, però els procediments es van sistematitzar a partir del 2011.

«Com a extensió del model de proximitat dels mossos, la intenció és atacar els extremismes violents d'una manera preventiva des del punt de vista de la detecció», va dir. Aquest responsable policial va afirmar que el fenomen terrorista d'arrel jihadista és «altament preocupant», però va destacar que treballen amb un enfocament «obert» per detectar qualsevol tipus d'extremisme violent, com són també les conductes islamòfobes. «Hi ha una connexió bastant ràpida entre un atemptat terrorista i el ressorgiment d'aquestes conductes, que fan augmentar les possibilitats d'èxit en la captació per part dels jihadistes», va subratllar, per insistir: «Quan un col·lectiu se sent atacat injustament, és un bon caldo col·lectiu perquè els captadors portin aquestes persones cap a l'ús de la violència».