Haurà estat l'alcalde del temps de la crisi i del procés independentista. En un temps marcat per l'escassetat econòmica i les reclamacions d'independència al carrer, ha aconseguit millores urbanístiques i la reducció del deute acumulat en el període de bonança, des del 2002 fins al 2011. En els seus vuit anys de govern, la ciutat ha estat sacsejada pels canvis socials derivats de la integració de l'onada d'immigració de les dècades passades, la puixança del catalanisme independentista i la implantació social d'Internet com a factor que incideix en la participació ciutadana en el municipi. Membre d'una família del sector tèxtil arrelada a Olot durant segles, Josep Maria Corominas (PDeCAT) és un metge anestesista molt vinculat a l'Hospital d'Olot. El 2007 va sorprendre la ciutat anunciant que seria el candidat a les eleccions municipals per CiU. Va aconseguir estroncar quatre mandats del PSC i obtenir la majoria absoluta el 2011, el 2015 va tornar a guanyar i ara deixa l'alcaldia perquè el seu compromís de 8 anys s'acaba.
En el seu mandat ha emergit la descendència de la immigració, de molts orígens, que va arribar a Olot a finals del segle XX. La ciutat va haver de superar els efectes d'una crisi que no se sabia com i quan s'acabaria, arran de la qual l'Ajuntament va haver de fer un esforç de contenció econòmica sense precedents en cinquanta anys. Ara, els edificis de l'Olot obrer dels segles XIX i XX s'ensorren pels efectes d'aquella crisi. El Firal ultima el darrer canvi d'aspecte i l'Ajuntament vol augmentar els serveis al centre de la ciutat per mantenir-hi la vida. L'ansiada variant continua com la gran reclamació i el parc dels volcans avança a passes de puça.
Membre d'una família del sector tèxtil arrelada a Olot durant segles, Josep Maria Corominas (PDeCAT) és un metge anestesista molt vinculat a l'Hospital d'Olot. El 2007 va sorprendre la ciutat anunciant que seria el candidat a les eleccions municipals per CiU. Va aconseguir estroncar quatre mandats del PSC i obtenir la majoria absoluta el 2011, el 2015 va tornar a guanyar i ara deixa l'alcaldia perquè el seu compromís de 8 anys s'acaba.
En el mandat que acaba, ha vist canvis en la societat olotina que demostren que el segle XX és història passada?
Els canvis demogràfics, els canvis d'accés a la informació... la societat digital, que dona a conèixer a l'acte les coses que passen, o també el sistema de fer política han canviat molt. En aquests moments, la transparència i la participació estan davant de tot i, per tant, han estat vuit anys de transformació accelerada d'una societat que no té res a veure amb el que passava els anys 80 i 90 del segle XX. Ha canviat en positiu.
Un 18% de la població és d'origen immigrant. Els joves olotins tenen orígens molts diversos, però en la seva major part parlen català. Ha costat molt?
És evident que la societat ha canviat i que molts olotins són fills d'immigrants i per tant són olotins perquè han nascut aquí, però tenen costums diversos i han d'entendre que la diversitat és un factor positiu al qual ens hem d'acostumar, perquè això no canviarà. Aquí vull destacar la feina de tota la gent que treballa a Ensenyament i, en general, de tota la societat olotina. Jo crec que a Olot tenim pocs problemes de convivència. Em penso que era en la campanya electoral passada que vaig fer servir aquella frase que deia: «A Olot, els problemes són més d'escala que de ciutat». La societat olotina està molt cohesionada i accepta perfectament la diversitat.
El testimoni del segle XX ha quedat en els edificis en mal estat del nucli antic d'Olot? Veurem més ensorrades i més desallotjaments?
No és tant el fet d'haver canviat de segle. Això té bastant a veure amb una determinada crisi, vinculada a la bombolla immobiliària. Determinada gent va pensar que es tractava d'inversions per guanyar diners i que la bombolla immobiliària no s'acabaria. També té a veure amb els canvis socials. Va haver-hi una època en la qual la gent va preferir viure als afores amb una caseta, un jardí i sense problemes d'aparcament. Aquest canvi de model de societat, juntament amb el canvi de model econòmic, és el que ens ha posat en aquesta situació dels edificis en mal estat. Vull posar en situació que Déu n'hi do el que ha fet l'administració. De portes enfora, ja s'han fet els deures. Queda que els propietaris facin honor a la seva responsabilitat.
En el temps dels llibres digitals i de la lectura a través d'Internet, una segona biblioteca dinamitzarà el nucli antic?
Quan parlem d'aquesta nova biblioteca és la d'aquest pla de biblioteques de Cultura de la Generalitat. És un concepte molt diferent. Parlem de biblioteca com un lloc d'intercanvi de coneixements. Com un lloc en el qual la gent es pugui trobar i fer diverses activitats, on fins i tot es puguin promoure relacions comercials. En temes de cultura, d'integració social, d'accés a la xarxa. El terme biblioteca actual és molt diferent del concepte que teníem abans.
El nou Firal ampliarà o canviarà l'actual eix comercial de passeig i trobada que travessa el carrer Sant Rafel, de la plaça Clarà a Sant Esteve?
Jo entenc que això el que farà serà ampliar-lo, perquè Sant Rafel continuarà essent una zona de molta influència, però l'exemple és la plaça Mercat. La plaça Mercat ha dinamitzat la zona. Ara hi pinten façanes i hi han posat oficines. Estic segur que el nou Firal canviarà tota aquesta àrea sense que el carrer Sant Rafel es vegi ressentit de la seva activitat comercial.
El 2011 va trobar l'Ajuntament molt endeutat?
Durant el primer mandat no vam poder fer inversions. En vam fer molt poques i les que vam fer va ser gràcies a la iniciativa privada. La plaça del mercat va ser resultat de la col·laboració amb els placers, la cadena de supermercats i el concessionari.
Com ha afectat els seus mandats l'allargament de l'esperança de vida?
Som una de les societats més envellides de Catalunya, amb una gran quantitat de vídues amb pensions baixes. Per això, el Consorci d'Acció Social és un valor molt important. Tenim una oferta de pisos tutelats de les més importants de Catalunya.
El procés independentista ha incidit en el projecte de ciutat?
Ha incidit en la governabilitat, perquè hem trencat un pacte de govern que ens donava una certa estabilitat.
Ara, amb l'olotí Albert Bramon com a subdelegat del Govern, serà més fàcil el camí cap a la variant?
No perquè ens tingui preferència, sinó perquè coneix els temes de ciutat. Ens coneixem de sempre i tenim una bona relació.
Les eleccions del 2019 seran tan importants per al procés com ho varen ser les del 2011?
És evident que el tema de la independència estarà sobre la taula de les municipals, però jo segueixo pensant que la feina feta, la credibilitat de les persones que estan al capdavant i la figura del cap de llista influeixen. La independència té més influència en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Tindrà una part d'influència, però també tindran la seva repercussió altres. Sobretot el cap de llista, la llista i el programa.
Vostè és la mateixa persona que el 2011 o ser l'alcalde d'Olot l'ha canviat?
Ser alcalde de la teva ciutat et canvia en moltes coses. Creixes com a persona, coneixes una quantitat immensa de persones que de vegades saludaves i que veus que són molt positives. És un canvi molt espectacular i, després, posa en valor això de la figura de l'alcalde, que és molt respectable. A tot el món, la figura de l'alcalde és una figura molt reconeguda. I aquí, a la ciutat, m'he sentit especialment ben tractat.
Quin ha estat el maldecap més gran que recordarà?
En general, el tema de serveis socials. Hem hagut de donar resposta a les necessitats de tota aquella gent que s'ha quedat enrere. El que més m'ha fet patir és evitar desnonaments i que la gent tingués per menjar.
