L´alcalde de Ripoll, Jordi Munell (PDeCAT), lamenta que l´imam Abdelaki es-Satty anés a parar a Ripoll i critica que ningú els informés que havia estat a la presó ni que estava fitxat. També destaca els esforços que ha fet el municipi per recuperar la normalitat.

Un any després dels atemptats de la cèl·lula terrorista formada per joves ripollesos d'origen musulmà, Ripoll es pot considerar una població més segura?

Ara com ara tenim més elements de precaució i prevenció que no teníem a mitjans de 2017. El que va passar ha provocat que tots plegats estiguem més a l'aguait, començant pels mateixos ciutadans.

Diria que ha augmentat la col·laboració dels vilatans?

Per descomptat. La creació d'una línia app ha fet possible que els ripollesos ens adverteixin ara de qualsevol detall que els cridi l'atenció, des de cotxes mal aparcats fins a persones la presència de les quals resulta sospitosa en hores intempestives. S'ha creat una sensibilitat que abans no teníem i que ens ha ajudat a interceptar vehicles amb substàncies il·legals o bé amb eines que presumptament havien de servir per delinquir.

Però fa un any teníem terroristes entre nosaltres i ningú ho va saber fins que ja va ser tard...

I qui ho sabia no va declarar-ho. Hi havia una persona que feia d'imam a la mesquita de Ripoll que havia estat a la presó per tràfic de drogues i que estava fitxat, una informació que no es va posar en coneixement ni dels cossos locals ni dels catalans. Algú disposava d'aquestes dades i és molt greu que a Ripoll no se'ns informés. I menys si realment aquest imam va estar en nòmina del CNI, una circumstància que tampoc se'ns ha aclarit.

En què va fallar Ripoll com a col·lectiu per evitar-ho?

Segur que les coses no es van fer bé al cent per cent. Vam descobrir que allò que pensàvem que era un símbol d'integració, i que consistia a tenir una feina, casa, cotxe, mòbil, vida social, relacions i parlar perfectament el català, no era suficient. Faltava encara una cosa més, segurament el sentit de pertinença.

Com es pot aconseguir aquest sentiment?

Per això hem creat el laboratori Ripoll. La intenció és aconseguir que unes persones que no pertanyen a un estrat marginal ni criminal no es vegin empeses a cometre accions com les del 17 d'agost. Eren persones que no eren usuàries dels serveis socials, però que dins de la seva psique van ser prou febles per a ser empesos a participar en un crim tan horrorós.

Avui dia pot dir-se que la comunitat musulmana està més integrada o arrelada a Ripoll?

Aquesta comunitat ha estat interpel·lada, i per això s'ha obert a la resta de la població, tal com s'ha vist en diversos actes del darrer mes. Però la paraula no és simplement integració. Tornaria a apel·lar a la pertinença. Hem de saber quan es tanca el cercle, i no només ells sinó tots nosaltres. No pot ser que ells siguin els catalans al seu país, com ho són els xinesos o els andalusos quan tornen a la seva terra, i aquí en canvi siguin els moros, els xinos o els xarnegos. És molt important que no seguim creant barreres entre nosaltres.

El fet que els autors dels atemptats fossin de Ripoll i no de zones amb més tradició migratòria com l'àrea metropolitana o Osona, va ser només casualitat?

La clau va ser l'imam Abdelbaki Es-Satty. Si en lloc de ser contractat a Ripoll ho hagués estat a Sant Vicenç dels Horts o a Llavaneres, segurament hauria fet forat en aquelles comunitats. Un personatge capaç de captar gent que tenen la mancança psicològica per caure en el seu estratagema, ho farà allà on sigui. Ara hem sabut a través de la premsa que ja ho va intentar a Castelló amb dos nois, on va complir pena. Vam estar de mala sort que el contractessin aquí, però hauria fet el mateix a tot arreu.