13 de agost de 2018
13.08.2018

El 45% dels ajuntaments gironins paguen als proveïdors fora de termini

La Bisbal d'Empordà té un retard acumulat de prop de 640 dies de mitjana, mentre que Lloret i Figueres són les dues grans poblacions que més tard abonen les seves factures · Girona se situa fora del límit previst per la llei, però només per set dies

13.08.2018 | 00:24
L´Ajuntament de Girona se situa encara fora la normativa, però només per set dies.

El 45% dels municipis de Girona paguen als seus proveïdors fora del termini de 60 dies que preveu la llei. Segons les dades fetes públiques pel Ministeri d'Hisenda, 121 dels 221 ajuntaments de les comarques gironines estan per sota la demora prevista per Hisenda i la Unió Europea. A més, la Bisbal d'Empordà - amb 637 dies de retard- és la població que més tard paga, mentre que Figueres i Lloret, amb 88 dies de retard, són les dues grans ciutats que abonen més tard les seves factures. Del conjunt de municipis gironins, el millor a l'hora de cobrar és Riumors, on els proveïdors cobren 37 dies després d'emetre's la factura.

En el cas de la capital, Girona, encara que la demora que acumula excedeix els límits que marca la legislació vigent, ho fa només set dies més tard del que marca la normativa. En situació pitjor es troben Salt (69), Ripoll (70) o Banyoles (71). De les poblacions gironines amb més habitants, Torroella de Montgrí, Palamós i Puigcerdà es troben dins del marc legal. També es troben dins d'aquest límit permès Roses i Palafrugell, però molt més a prop dels 60 dies. En el cas de la vila alt-empordanesa, el pagament es fa en 59,8 dies de mitjana, dues dècimes per sobre de la llei, mentre que la ciutat baix-empordanesa, amb 58,72 dies, se situa un dia per sobre.

En situació contrària es troba Olot, que incompleix la normativa per molt poc. Segons les dades, la capital de la Garrotxa paga els seus proveïdors amb 60,83 dies, unes 8 dècimes de dia més tard del previst per la norma.

Hisenda explica que la metodologia aplicada fins al mes de març estava establerta per un decret que calculava el període mitjà de pagament des dels trenta dies naturals posteriors a l'entrada de la factura al registre o des de l'aprovació de la certificació d'obra fins al moment del pagament o l'últim dia del període al qual es rebran les dades. El termini de 30 dies previst era el termini màxim establert legalment perquè les administracions públiques verifiquessin els lliuraments de béns o prestacions de serveis amb el que es disposa en el contracte.

En compliment de la normativa comunitària, el desembre de 2017 es va aprovar la norma que actualitza la metodologia, de manera que el càlcul del període mitjà de pagament s'inicia des de la data d'aprovació de les certificacions d'obra, dels documents que acreditin la conformitat amb els béns lliurats o serveis prestats o la data d'entrada de la factura en el registre administratiu, en dos supòsits. Aquests són que o bé no resulti d'aplicació un procediment d'acceptació o comprovació dels béns o serveis prestats, o que bé la factura es rebi amb posterioritat a l'aprovació de la conformitat.

Segons Hisenda, si no s'hagués produït el canvi metodològic, d'acord amb les estimacions i la informació facilitada per les Comuitats Autònomes, el període mitjà de pagament a proveïdors calculat conforme a la metodologia anterior hauria experimentat un descens pel que fa a les dades de març, i hauria estat de 14,47 dies a l'abril i de 12,85 dies al maig.

Així doncs, el Ministeri assenyala que no s'ha produït un increment real en els terminis de pagament a proveïdors, sinó un canvi metodològic en el càlcul.

Una mitjana molt més alta

Segons l'Observatori del Treball Autònom, la mitjana de pagament dels municipis espanyols se situa en 90 dies, incomplint la normativa europea que marca un màxim de 60, però sempre comptabilitzar a partir de l'aprovació de les factures i no un mes després.

A partir de l'estudi de les dades que subministra Hisenda, també es determina que Vigo és el municipi espanyol que més aviat paga els seus proveïdors, amb 14 dies de termini. El segueixen Càceres, Badajoz i Alacant, amb Avilés en el cinquè lloc del rànquing dels ajuntaments més complidors amb els proveïdors. A l'altre costat de la balança apareixen Jaén, amb 589 dies de demora; Telde, amb 457, i Parla, amb 360 dies.

De les principals ciutats, cap presenta un període mitjà de pagament a proveïdors superior a 60 dies i sis un de superior a 30 dies al maig. Sevilla és la corporació local que pitjor paga de les grans, ho fa a 56,57 dies, la segueix la Corunya, amb 54,42 dies, i Las Palmas de Gran Canària, amb 50,61 dies. A continuació segueixen Palma (40,18 dies); València (36,86), Màlaga (34,56), Múrcia (28,01), Saragossa (21,52), Madrid (20,31) i Barcelona (11,07).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema