Cap banc gironí va cedir ni un dels seus pisos buits a la Fundació SER.GIl'any passat per destinar-los a lloguer social, una implicació que l'entitat -com tot el tercer sector- continua demanant. El 2017, l'organització va gestionar l'arrendament de 253 habitatges a diferents municipis gironins que li van permetre ajudar més de 3.800 integrants de famílies en situació de vulnerabilitat.
La manca de resposta de les entitats bancàries, les principals tenidores de cases buides, és un dels factors que porten SER.GI a alertar de la persistència de la crisi de l'habitatge i del col·lapse dels serveis socials públics. Una situació que, tal com denuncia la fundació, no només impedeix solucionar les emergències sinó que també deixa sense opcions els col·lectius amb la butxaca més justa, com són la gent jove i les persones grans o en situacions de risc que disposen de pocs recursos -com les víctimes de violència masclista que han esgotat els recursos de l'administració i per a les quals SER.GI gestiona un programa específic. La fundació lamenta la manca de respostes per atendre aquests grups i ho atribueix a «la incapacitat per atendre els casos d'emergència habitacional»; és a dir, els desnonaments, ja siguin fruit de l'impagament del lloguer o de la hipoteca.
Als municipis on desenvolupa programes d'habitatge, com Girona, Salt, Lloret de Mar, Figueres o Caldes de Malavella, l'entitat ha comprovat que «el degoteig incessant» de casos d'exclusió social «no s'atura ni dona senyals de remetre a curt termini». És més, alerta que la manca d'un parc de pisos o cases assequibles fa que famílies que pateixen greus dificultats econòmiques «optin cada vegada més per l'ocupació
El director de la Fundació SER.Gi, Lluís Puigdemont, remarca que, tot i haver aconseguit avenços en algunes poblacions, «hi ha famílies amb ingressos que no arriben a pagar el lloguer». De fet, al cap de 12 anys de treballar en aquest àmbit, l'organització assegura que cada cop té més problemes per atendre les peticions de persones i famílies que només poden accedir a lloguers
Pocs pisos de lloguer i cars
Entre les causes d'aquest fenomen, que afecta amb més virulència les bosses de població on la pobresa s'ha cronificat, Puigdemont hi situa «una pujada de preu important del lloguer i la dificultat per aconseguir-ne d'assequible», perquè -insisteix- «la situació de recuperació no és generalitzada».
Precisament, aquest «escalfament del mercat immobiliari, causat per l'escassetat d'oferta i l'alta demanda», en el qual SER.GI també inclou l'impacte dels apartaments turístics, és una de les queixes que la fundació acaba de fet públiques. Des del seu punt de vista, la solució passa per regular els preus de lloguer i venda, així com el dels subministraments bàsics, reformar la llei d'arrendaments, ampliar el parc d'habitatge social i combatre l'especulació.
Alhora, l'entitat fa una «crida als propietaris d'habitatges buits perquè els cedeixin per lloguer social per a famílies amb risc d'exclusió». Puigdemont subratlla que la seva gestió ofereix «acompanyament social a la família», la garantia que els propietaris cobraran a final de mes, la tramitació gratuïta de la cèdula d'habitabilitat i del certificat d'eficiència energètica, una assegurança multirisc mentre duri el contracte i el retorn de l'habitatge en bon estat de conservació.
