Xarop Clown tornarà a treballar a l'hospital de Figueresdesprés de set anys sense fer-ho. L'entitat ha aconseguit finançament propi per recuperar un projecte que es va haver de suspendre el 2011, quan la Generalitat va retallar la subvenció que els donava. Ara, però, han reunit fons privats suficients per tornar a fer somriure nens i persones grans. La directora de Xarop Clown, Ángeles García, va explicar que havia estat «molt important» la festa que es va fer en motiu dels deu anys de l'entitat. «Allà vam donar-nos a conèixer molt més i hem aconseguit més donatius privats i contractes amb institucions per fer espectacles», assenyala.

De moment, els pallassos de Xarop Clown visitaran l'àrea de pediatria i els malalts d'Alzheimer cada quinze dies, però la intenció és fer-ho setmanalment. Pel que fa als pacients, García explica que adaptaran el treball del pallasso i el perfil en funció del malalt. «Amb un nen, el pallasso és un reflex del que ens imaginem, i en canvi en un malalt d'Alzheimer és més teatral», indica la directora.

García explica que estan «molt contents» i que la seva intenció és «estendre's a totes les comarques de Girona». La responsable del projecte afegeix que «el més important és mantenir una periodicitat», perquè si no «els malalts ho troben a faltar». «Per a nosaltres és molt important la regularitat, perquè ells t'esperen», indica, recordant que visiten durant anys la mateixa persona i això «genera un vincle molt fort». Des de l'entitat reconeixen que per incrementar la presència els cal més finançament. Per això, esperen que tant l'Ajuntament de Figueres com el Consell Comarcal de l'Alt Empordà els ajudin econòmicament.

Un altre projecte que ha posat en marxa recentment Xarop Clown és l'acompanyament als germans dels nadons prematurs que han de passar molts dies a l'hospital. En aquest cas, els pallassos fan jocs amb ells juntament amb professionals del centre per fer més entretinguda l'estança als petits.

A més, Xarop Clown també ha començat a visitar nens que per alguna raó han d'estar a casa. «No deixen de ser nens que no fan una vida normal per alguna dolència», assenyala García.