La publicació de part del sumari del 17-Aprovocada fa quasi un any per una tragèdia que van viure molt de prop.
Els detalls de la investigació policial, que es van fer públics la setmana passada, han deixat més preguntes que respostes entre els veïns i han generat certa sensació de desconfiança en la comunitat musulmana. Però a pesar de les novetats dela investigació, els ripollesos miren cap endavant i intenten construir una societat més tolerant, respectuosa i equitativa.
Dues mostres d'això són el nou model de convivència que està desenvolupant el Consorci de Benestar Social del Ripollès o el naixement de l'entitat Som Ripoll, integrada per veïns que es van unir dos dies després del 17-A per evitar que l'atac terrorista trenqués l'harmonia que havia caracteritzat sempre la vida a aquesta localitat.«Aquests mesos no hi ha hagut cap altercat, ni pintades, ni mostres de racisme. Estem molt orgullosos de la resposta que hem donat com a poble», diu un portaveu municipal, que ressalta també que a les escoles i instituts el curs s'ha desenvolupat amb normalitat, «sense cap problema».
Des de l'Ajuntament expliquen que els primers dies després dels atemptats els ripollesos van sentir una barreja d'emocions on va sumar-s'hi «un aclaparament molt bèstia» per «l'assetjament» dels mitjans de comunicació.
«És un poble molt tranquil on mai passava res. I de sobte, van arribar desenes de periodistes de tot el món i la pressió va ser massa», indiquen.
«Ha estat un any molt dur»
Una barreja d'emocions que la setmana passada es va tornar a palpar entre els veïns en conèixer-se alguns detalls de la investigació. Ningú esperava que fes tant de temps que els seus veïns planegessin els atemptats ni que tinguessin la sang freda de fer broma mentre preparaven els explosius.
A més, el testimoni d'una germana dels terroristes afirmant que l'imam va fer discursos animant a «matar infidels» ha fet aflorar sospites entre la comunitat musulmana i els habitants.
Ali Yassine, president d'Annour, la mesquita on treballava l'imam Es-Satty, considerat el cervell dels atemptats, nega les acusacions: «És impossible que digués una cosa així a la mesquita, solem ser unes cent persones i si ho haguéssim sentit hauríem anat immediatament a la policia». Yassine subratlla que «els actes terroristes no tenen res a veure amb els musulmans ni amb la cultura àrab» i agraeix l'ajuda de tots els veïns al llarg de l'últim any: «Ha estat un cop molt dur, però tothom ens ha ajudat molt i ens ha tractat molt bé». Però hi ha un deute pendent que reclamen ferventment tant la comunitat musulmana com l'ajuntament i la població: «Que ens aclareixin la relació de l'imam amb el CNI i si els Mossos tenien els seus antecedents policials», exigeix la regidora del consistori Montse Llimós.
En qualsevol cas, la majoria de veïns no té ganes de parlar ni dels atemptats «Ja fa temps que no es parla del tema. Tothom va acabar molt cansat dels periodistes i l'únic que podem fer és treballar perquè mai torni a passar», diu un ripollès, Joan Fañanás, que coincideix amb el seu veí Omar Ezz que «va ser molt dolorós per a tots i ningú té ganes de tornar enrere i recordar el que va passar».
«Alguna cosa va fallar»
Per evitar que els atemptats passessin factura a la convivència a Ripoll, el Consorci de Benestar Social del Ripollès ha estat treballant l'últim any en el nou model de convivència que s'acabarà extrapolant a la resta de Catalunya.
Un document realitzat a partir de l'anàlisi i reflexió que s'ha dut a terme a través de diferents taules de treball formades per administracions i entitats de tots els àmbits.
«Els autors dels atemptats eren joves que, fins aquell moment, es considerava que estaven integrats, però alguna cosa va fallar», reconeix l'alcalde de Ripoll, Jordi Monell, que indica que arran dels seus casos s'han detectat tres principis que no es compleixen amb l'actual model d'integració. Monell detalla que es tracta del «principi de pertinència -és necessari sentir-se reconegut, valorat i no exclòs de la societat», el de jerarquia - «s'ha de reconèixer l'autoritat formal, el coneixement i l'antiguitat»-, i el d'equilibri «entre el que l'individu aporta a la societat i el que rep».
Però les institucions no són les úniques que han posat fil a l'agulla per evitar que els atemptats fracturin la societat. També s'ha treballat des de la societat civil a través de l'entitat Som Ripoll, que ha organitzat l'últim any diverses activitats per generar espais de trobada entre les diferents cultures.
I també els familiars dels autors dels atemptats intenten seguir endavant. Alguns van perdre la seva feina i molts van caure en depressió.
El desembre van repatriar els cossos dels nois i els van enterrar al Marroc en una cerimònia privada. Segons els més pròxims a ells, les famílies viuen un triple dol: «El de perdre un o dos fills, saber que van ser els autors dels atemptats i que ho fessin en nom del més sagrat per a ells: Al·là».
