Mostren els plànols traspaperats fa 60 anys de l'edifici de l'Hospici d'Olot

Començat el 1779 i donat del tot per acabat a finals del segle XX, l'Hospici va ser l'edifici públic d'Olot durant dos segles. Menys d'hospici de nens orfes, ha servit de quasi tot: escola, caserna, lloc de recollida de refugiats de guerra, d'habitatge de mestres, d'escola municipal de belles arts, de museu, d'observatori del paisatge...

Els plànols de l'edifici sempre han estat a l'Arxiu d'Olot però segons exposen els organitzadors de la Vitrina del Mes es van traspaperar a mitjans del segle XX i no es van localitzar fins a la darrera primavera. Va ser quan van decidir exposar-los.

L'arxiu també va estar a l'edifici de l'Hospici fins a la seva ubicació actual al Puig del Roser. Custodia els documents de la ciutat, dels pobles de la Garrotxa, de les notaries d'Olot i d'altres fons institucionals, judicials, d'associacions, patrimonials, eclesiàstics, d'empreses i de particulars. Un fons amb més de 300.000 imatges, una biblioteca especialitzada en història local i una hemeroteca amb més de 600 capçaleres. Tot estès uniria Olot amb Castellfollit de la Roca.

Els anys 50 o 60, quan es van traspaperar els plànols no hi havia tanta documentació. Una bona part de la custòdia actual deriva de la gestió feta des de la dècada dels 80 pel director Antoni Mayans. Quan en base a un acord entre la Generalitat i l'Ajuntament, Mayans es va fer càrrec del fons documental, l'arxiu estava a can Resplandis, una casa antiga del barri vell.

L'any 1987, el van traslladar a la planta baixa de l'Hospici. El 2001, el van traslladar a l'ala oest del seggon pis de l'Hospici. Onze anys més tard, el van traslladar al Puig del Roser. Sota la plaça de braus i al campdamunt del Firal. L'arxiu va quedar situat en un lloc preeminent de la ciutat dins d'un edifici obra dels arquitectes Joan i Isabel Rodon.

Troballa per sorpresa

Fa uns mesos, dins de l'edifici actual, entre els milers de papers, van aparèixer per sorpresa els plànols de l'Hospici. Es tracta dels plànols signats per Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717-Madrid,1785).

Es tracta d'un arquitecte que va ser molt important en el seu temps. Quan la cort del rei es va traslladar a Aranjuez, l'arquitecte Filippo Juvara treballava en el projecte del Palau Reial de Madrid.

El cas és que Filippo Juvara va veure uns dibuixos del jove Ventura Rodríguez i va demanar al reu que fos el seu delineant. Així va començar una formació de privilegi en contacte constant amb els grans arquitectes italians d'aquell temps.

Hauria estat l'arquitecte de la cort reial però Ferran VI va optar per l'arquitecte francès Jacques Marquet. En contrapartida el van nomenar supervisor general de tots els projectes públics del regne. Quan un ajuntament volia construir un edifici municipal encarregava el projecte a un mestre local. En el cas d'Olot, el mestre de cases que va dibuixar en un primer moment l'Hospici, va ser el mestre de cases vigatà, Jaume Dam.

Un cop tenien els plànols fets, els enviaven al comptador de propis i arbitris del regne que el feia arribar a Ventura Rodríguez pel seu estudi. Segons com ho veia, Ventura Rodríguez reformava el plànol o el feia nou. A banda d'aquesta feina de supervisor, va projectar edificis molt importants que han perdurat com a testimoni del seu temps.

Gràcies a la deixa econòmica de l'hisendat Antoni Llopis, l'ajuntament d'Olot va poder encarregar a Jaume Dam un edifici destinat a la gent que vivia de la caritat. Dam va dibuixar un edifici de planta quadrangular articulada a voltant d'un o més patis, amb una capella al centre.

Un cop va estar en servei, hi van posar l'escola pública de dibuix. La ciutat necessitava dibuixants per decorar els estampats d'indianes. Amb el temps, va convertir-se en l'escola de Belles Arts en la qual el mestre era Josep Berga i Boix.

És un edifici molt gran i l'escola va compartir la ubicació amb el que va ser necessari. L'Hospici va ser el gran espai públic que era la solució a les necessitats dels allotjaments marcades pels accidents del temps.