«Cobro 84.000 euros [bruts] l'any, d'acord; el mateix que cobrava l'anterior directora del Patronat», comenta Ramos, amb la gravadora apagada. «Si vols, posa-ho, perquè n'estic tip que se'n parli; em van dir: "et pertoca això, que és el que cobraven els altres". I punt». A la Generalitat percebrà uns 20.000 euros menys. Dit està.
Ha fet mai el «guiri»?
Segons el que entenguem per «guiri». De vacances friquis n'hem fet algunes, amb bons amics.
On?
A l'Alguer, que per a mi és la segona casa. Hi tinc molts amics i hi hem anat moltes vegades, i si fer el «guiri» és fer bestieses durant les vacances, a l'Alguer l'he fet.
Per què ens empipen tant els «guiris»?
No molesten gens.
A molta gent, sí.
D'acord. Però hem de ser conscients que el turisme és la indústria número u de Girona. Des del Patronat hem intentat millorar la qualitat d´aquest turisme, treballant amb els millor operadors, segmentant els productes i formant moltíssim els empresaris. Hem buscat la qualitat.
Ha viatjat a molts països...
He promocionat la Costa Brava i el Pirineu Girona a molts països.
... en quin viuria?
A Itàlia.
Per què?
Perquè allà s'assemblen molt a nosaltres... I pel clima, el paisatge, la gent...
I és una república.
[Riu]. I és una república. [Fa una pausa] I és una república [riu altra vegada].
És independentista?
Soc independentista.
Turísticament li convé a Catalunya la independència?
No només des del punt de vista turístic, sinó que cada vegada més, i amb els esdeveniments que van passant dia a dia, és l'únic camí que hem de seguir plegats.
El passaport espanyol és dels que obre més fronteres perquè permet viatjar a molts països sense necessitat de visat. Ens podem permetre perdre'l?
De moment és el que tenim i no en podem utilitzar un altre.
Es veu en el futur demanant un visat per anar a França?
[Riu] Espero que no arribi aquest moment, sinó que Europa, que és la que ens ha de donar la raó de tot plegat, tingui els tractats corresponents amb Catalunya per poder anar sense visat.
Però fins ara Europa...
Passen moltes coses en molt poc temps i espero que la raó regni i ens en sortim.
Una turista anglesa ha estat notícia perquè s'ha queixat a la seva agència que a Benidorm, on hi va passar les vacances, hi havia molts espanyols. Hi aniria a passar quinze dies?
Hi havia estat, però no és el model de turisme que s'ha d'aplicar. Ara, hi ha molts anglesos que han intentat estafar els empresaris d'Espanya dient que els serveis no eren els corresponents.
A Girona això ha passat?
Que jo sàpiga no. Els operadors amb què treballem són seriosos. No només els del mercat anglès, sinó també els de l'alemany i els de l'est. Ara, pot passar, perquè les persones som com som.
Queda algun «Benidorm» a Girona?
No. Teníem un població complicada que era Lloret de Mar, però des de fa anys, sobretot els últims cinc, estan fent els deures i s'està convertint en un destí turístic de primer ordre, perquè la majoria d'empresaris aposten per allò que interessa: el turisme esportiu, de qualitat. Pensi que és la segona població de Catalunya amb més hotels de cinc estrelles.
Som injustos amb Lloret?
Va haver-hi problemes, però s'han resolt i portem molt de temps sense. Si treballes amb operadors que no porten gent que només va a passar-s'ho bé els resultats arriben de mica en mica.
Ha estat a Waterloo (Bèlgica)?
Espero ser-hi aviat. No, no hi he anat.
Són bons en turisme, allà?
Bèlgica no és un país turístic. No és el model de turisme en què ens hem fixat. Però espero anar-hi perquè a Waterloo hi tinc bons amics.
Algun d'especial?
[Fa una pausa] Algun d'especial.
Quin?
Algun d'especial.
Ha dormit mai en un allotjament d'Airbnb?
No. Soc més d´hotel, tot i que no tinc problema amb anar a apartaments. M´agrada que m´ho facin tot quan vaig de vacances.
Per què els habitatges d'ús turístic són vistos en determinats llocs com un problema?
Hem de regular bé perquè no hi hagi els problemes que hi ha. No pot ser que hi hagi empresaris que paguin tots els impostos i d'altres no. Això, però, no és que sigui el futur: és el present. Airbnb i altres plataformes, també de transport, s'implantaran i s´han de regular.
El barri Gòtic de Barcelona és el Lloret de fa quinze anys?
No. Exagerem molt. Hi ha problemes a Venècia, que rep 20 milions de turistes cada any. Allò sí que és agobiant. En cap moment diria que la ciutat de Barcelona sigui agobiant. Ara, s'està creant un criteri que fa pòsit i que diu que el turisme a Barcelona no és bo. Déu me'n guard d´una Barcelona sense turisme!
És dels valents que surt a sopar al Barri Vell de Girona sense reserva?
No. Soc de Blanes i sopo poc a Girona. Sí que hi dino i moltes vegades, vaig sense reserva i mai no he tingut problemes.
Comença a assemblar-se al Gòtic barceloní, Girona?
No. Té símptomes d'esgotament potser per Temps de Flors, per exemple. Però la resta de l'any no. Li explico una anècdota: tinc un bon amic que és el propietari d´una de les cadenes d'hotels més importants de l'Estat que va deixar de treballar a Girona perquè la ciutat no era rendible. Ara s'estira els cabells. Abans a Girona la temporada era de tres mesos l'any i, ara, de dotze. S'ha fet bona promoció i s'ha donat qualitat als turistes que hi venen.
Quants ciclistes hi arriben al cap de l'any?
El número no el sé. Ara, tenim models d'èxit com el Sea Otter Europe i el Club de Natura Actiu del Patronat. Agrupem l'oferta no només de ciclisme sinó de turisme esportiu. Girona viu del ciclisme; Lloret, Tossa, Platja d'Aro i el Pirineu de Girona, també.
Fins a quin punt el futbol de primera és un revulsiu turístic?
A nivell de promoció de marca tenir un equip de Primera Divisió nacional és molt important.
Massa festivals d'estiu a la Costa Brava?
No. La prova és que els nivells d'ocupació són alts.
S'assemblen massa els uns als altres, però?
Crec que no. El que no podem fer és concentrar-ho tot a les mateixes poblacions. Hem aconseguit grans festivals, Peralada, Porta Ferrada, Cap Roig, Torroella, però també n'hi ha molts de petits que donen vida a moltes pobles.
N'arribarà algun dia un d'hivern?
Ja el tenim: Temporada Alta.
A la costa, volia dir.
El dia que un programador cregui que és necessari.
S'ha desestacionalitzat la temporada turística?
Totalment. Hi ha hotels, a Lloret, a Platja d'Aro..., oberts els 365 dies l´any i això fa uns anys era impensable. I amb nivells d'ocupació d´entre un 70 i un 80%! És una barbaritat. Això és possible perquè hem segmentat l'oferta. Dir «que macos que som» ja no funciona. Hem d'explicar als agents que tenim festivals de cultura, museus espectaculars, natura, oferta esportiva, de golf, balnearis, etcètera. La segmentació ha fet possible la desestacionalització. Ara, també hi ha hotels que obren de quatre a cinc mesos. Però això és més un problema d´ells que de la mateixa marca.
El nombre d'hotels de gran categoria creix. El client de luxe és el nou «target»?
No només, perquè també s'obren hotels de menor categoria. Sí que és veritat que els analistes en turisme marquen que els hotels de quatre estrelles són els que tots intentem trobar i que el turisme de luxe creix. Nosaltres apostem pel turisme americà, que consumeix cinc estrelles, principalment, com el rus.
Costa Brava-Girona és una destinació cara?
No. Al pic de l'estiu es venen habitacions d´hotel a uns preus que dius «Mare de Déu!», però es venen. Una habitació que a l´hivern surt per 120 en costa ara 400 o 500. Som una destinació premium. Venim d'un temps que les hem passat molt magres, amb un nivell de coneixement de la marca interessant però amb campanyes publicitàries que no van ajudar gens. Hem fet el tomb. I vull dir els 900 empresaris que formen el Patronat i que paguen la quota per promocionar la destinació arreu del món. Part privada i pública som ara una gran família i aquest és el gran èxit.
Què és el més valorat de la Costa Brava a fora?
Depèn del mercat. A Israel volen Pirineu de Girona i Barcelona. Belgues, holandesos i alemanys, volen costa. A França, costa i muntanya, i al mercat americà vens oferta premium, de luxe: cellers, gastronomia, etcètera.
El Pla d'Accions 2018 del Patronat proposa vendre «identitat» a l'exterior. Això també va d'internacionalitzar el procés?
[Somriu] No ben bé. Ens referim a la identitat del producte que existeix exclusivament a Costa Brava. Per exemple: les Vies Braves, un projecte que fa cinc anys ningú no coneixia i que ara s'està internacionalitzant. O els camins de ronda, o els boscos terapèutics que ara engegem i que espero que es consolidin en quatre o cinc anys. Són productes que només pots trobar aquí.
La ratafia n'és un?
I tant! Tenim el Club d´Enogastronomia, on hi ha productors de ratafia, de formatges, cellers que es posen visitar... La gastronomia és una de les peces clau de la nostra oferta. Cultura, natura i gastronomia són els nostres tres pilars.
Què es coneix més a l´estraneger: la marca Costa Brava o la marca germans Roca?
El Celler [de can Roca] és una marca molt coneguda en el món de la gastronomia. Però la marca Costa Brava té un nivell de coneixement mundial de pràcticament el 97% i el Pirineu, d'un setanta i escaig. Hem fet els deures.
Li va doldre que als Roca els acusessin de botiflers per servir el sopar dels Premis Princesa de Girona?
És injust. Són uns professionals excel·lents; grans persones que estimen el territori com ningú.
Hi ha res que no vendria de la Costa Brava?
No. S'ha de vendre tot, fins i tot allò que et costa.
De quins mercats nous vindran turistes?
L'OMT [Organització Mundial de Turisme] preveu que la quantitat de turistes es duplicarà en pocs anys. Vam fer un incursió al mercat asiàtic, a la Xina. Però és un mercat difícil: el xinès busca luxe i grans ciutats. Roma, París, Barcelona... es mengen tot el pastís. No els agrada la platja, per exemple. Hem de consolidar els bons mercats i captar turismes de millor qualitat. Ara, en el cas de la ciutat de Girona, comencen a arribar canadencs, neozelandesos, australians... Hem de procurar que no ens fallin els francesos, holandesos, alemanys i britànics i obrir mercats de mica en mica.
S'ha notat el Brexit?
No.
Té por que es noti?
Els operadors amb què treballem ens diuen que no n'hem de tenir.
La temporada serà bona?
Crec que tancarem l'any per sobre de l'any passat, amb tota seguretat. D'u de gener a 31 de desembre, vull dir.
Ara que canvia el màrqueting turístic pel polític: el procés és màrqueting?
No, tot i que jo no soc l'expert de màrqueting del Patronat, sinó el director que els ha ajudat en tot el que ha pogut. El procés és una necessitat total de país. No sé quan trigrarem a aconseguir-ho, però ens hem de mantenir ferms en el camí. No n'hi ha d´altre, de possible.
Vostè que s'ha abocat a promoure l´oferta turística local a la xarxa: quins «influencers» triaria per vendre independència?
En tinc molts... Seria gent que hi ha posat el coll, com un que és molt amic meu i que ara és a la presó.
Se'n va del Patronat amb recança?
No. Deixo una família, la meva segona família. Quan vaig comunicar que marxava vaig passar dos dels dies més durs de la meva vida. Som un equip. Marxo amb això i amb molta estimació: he quedat parat de les trucades, correus i whatsapps que he rebut.
Pere Vila ja li ha dit quina feina haurà de fer?
Ajudar-lo a ser el millor delegat de la història de Girona. Als que treballem a segona línia això és el que ens toca.
Preocupat pel «cas Manga»?
Estic tranquil des del primer dia. M'ha tret dies de son, perquè considero injust el que m´estan fent. Ja fa cinc anys i ningú sap què passa. Soc en un «Manga» petit, el «Manga Diputación», però estic tranquil. He fet les coses bé i si m'he equivocat ha estat sense voler. No és el cas, però, perquè ens ho hem mirat de dalt a baix amb els serveis tècnics. No hem fet res que no toqués. Però al final hi ha molta gent, i alguna et creu i d'altra, no; això és el que més m'amoïna: la meva imatge. Però estic ben tranquil.
