L'abundant publicitat, amb un fort impacte, que reben els menors espanyols de campanyes publicitàries d'aliments amb elevades quantitats de sucre, poc saludables, és un dels factors que els pot provocar sobrepès.

Així ho asseguren els professors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Mireia Montaña i José Ramón Ubieto, que defensen que l'obesitat infantil és una «suma de factors», entre els quals destaca la tendència dels menors a consumir determinats productes no saludables per la forma «sistemàtica, atractiva i persuasiva» en què són presentats.

Ubieto explica que un altre factor és la correlació que existeix entre el consum massiu de televisió i internet per part dels joves i l'activitat sedentària que comporta, «que condueix irremeiablement al sobrepès per falta d'activitat física».

Segons Montaña, els menors espanyols reben l'impacte de gairebé 9.000 anuncis anuals a través de la televisió, sense comptar els presents en plataformes alternatives com les xarxes socials o internet, i es calcula que aproximadament un de cada tres nens i nenes espanyols tenen sobrepès.

Davant d'aquestes dades, i encara que no existeix un estudi científic concloent, Montaña i Ubieto -aquest últim, autor del llibre Niñ@sHiper: infancias hiperactivas, hipersexualizadas e hiperconectadas- han coincidit que hi ha una gran evidència respecte a la relació entre veure la televisió i consumir aliments «d'alta densitat energètica».

Altres estudis indiquen la franja d'edat de 12 a 17 anys com el període més important de consum de publicitat en menors, ja que les marques «intenten captar consumidors a una edat molt primerenca en el supòsit que si aconsegueixen el vincle quan són menors, la relació amb ells pot ser per a tota la vida», adverteix Ubieto.

A més, segons el llibre que ha publicat l'editorial UOC, titulat L'impacte dels mitjans de comunicació en la infància. Guia per a pares i educadors, hi ha indicis que suggereixen que l'exposició a la publicitat pot contribuir també a consolidar una actitud materialista entre els joves.

Segons aquest assaig, es genera una relació entre l'exposició a la publicitat i el reforç de desitjos de productes de marca, productes anunciats i la voluntat de posseir cada vegada més coses.

Ubieto, professor de Psicologia, destaca que les maneres d'abordar la situació «no es resolen únicament amb una regulació» i remarca que és necessari que s'abordi el tema des de tres perspectives diferents.

«La primera d'aquestes és des de l'Estat, a través de les administracions sanitàries i la regulació de la publicitat; un segon àmbit d'actuació és a través dels pares, tutors legals i escoles; i, finalment, els mateixos afectats», segons l'especialista.

En el cas dels adults, Ubieto advoca per la supervisió i per l'exemple i argumenta que, per a això, el millor que pot fer un adult és «cuidar-se ell mateix també», i en el cas dels menors, defensa que «també n'han de ser conscients i no treure'ls mai la responsabilitat».