Els estius cada vegada s'allarguen més. I més enllà de la conversa frívola sorgida cada nova temporada als ascensors i a les botigues, l'expert César Rodríguez Ballesteros, funcionari de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet, ha constatat que darrere d'aquesta apreciació popular realment hi ha una base científica que la sustenta. L'afirmació parteix de l'anàlisi de 44 estacions d'Aemet repartides arreu de l'estat (d'entre les quals n'hi inclou 3 de catalanes: Girona-Aeroport, Barcelona-Fabra i Tortosa), on s'ha calculat en cada cas quants dies s'ha avançat i quants s'ha retardat el seu final cada deu anys. I els resultats mostren que, d'entre les analitzades, Girona és una de les ciutats on més s'ha retardat l'acabament de l'estiu i també una de les que ha anat tenint temporades estivals cada vegada més llargues.

I és que més enllà de les dates oficials d'inici i de fi de l'estació, assenyalades astronòmicament com el 21 de juny i el 23 de setembre, respectivament, els gironins han anat veient al llarg dels anys com cada vegada ha estat més habitual trobar durant els mesos de maig temperatures més pròpies dels mesos de juliol i agost. El cas més clar el trobem l'any 2004, coincidint amb la sequera que va assolar Catalunya. Aquell estiu va durar fins a 144 dies (des del 4 de juny fins al 25 d'octubre), amb temperatures el llindar de temperatura mitjana calculat per Rodríguez que indica l'inici de l'estació a la ciutat. És una xifra molt superior a la registrada l'estiu passat, quan la durada mitjana va ser de 81 dies, en consonància amb la durada mitjana de l'estat, que va ser de 80 dies.

El més destacable, però, són els 12,46 dies que s'allarga l'estiu a Girona cada deu anys, és a dir, que cada dècada els estius duren quasi dues setmanes més que l'anterior. En concret, l'estació s'avança 7,79 dies i persisteix un cop acabada durant 4,47 dies més tard del que seria habitual. Aquestes dades la situen per sobre de la mitjana de l'estat, on els estius s'allarguen cada deu anys 9,23 dies, amb un avançament de 7,01 dies i un retard de 2,2 dies.

La conclusió a la que arriba l'expert, doncs, és que tot i que efectivament es pot afirmar que «els estius cada vegada són més llargs», cal puntualitzar que hi ha molta més tendència que comenci abans que no pas que s'acabi més tard.

Vigo, on més s'allarga

Si fem una comparativa amb les 44 estacions estudiades, veiem que Vigo és la ciutat que més dies estivals ha acumulat cada dècada (13,79), seguida d'una altra ciutat gallega, Ourense (13,79). Girona se situa en la sisena posició. La ciutat gallega torna a ser la que marca el rècord en dies que més s'ha retardat el final de la temporada, amb 7,37 dies, més del triple que la mitjana estatal. Girona, amb els seus 4 dies i escaig, és la quarta ciutat on s'ha retardat més l'inici de la tardor, per sota de la Corunya (6,34) i Salamanca (4,69). Jerez de la Frontera, a Andalusia, és, però, la ciutat on més s'ha avançat, amb 10,44 dies.

Pel que fa a nivell català, a Barcelona els dies estivals s'han allargat 9,93 dies i a Tortosa, 11,30. La ciutat tarragonina és on s'ha avançat més l'inici de l'estiu, amb 9,08 dies, i Barcelona la que menys, amb 5,81 dies.

D'altra banda, l'anàlisi de Rodríguez també explica quin ha estat l'estiu més curt de cada estació analitzada. A Girona trobem que el 1977 va tenir només 7 dies amb temperatures pròpies d'aquesta estació, que van estar concentrats entre el 3 i el 9 de setembre.