El 50% dels nens adoptats a Rússia i Ucraïna tenen un trastorn de

L'estudi, que ha donat resultats similars a l'únic treball semblant fet a Europa, a Suècia, el 2010, es va tirar endavant després que l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (ICAA) enviés 750 cartes a famílies que havien adoptat a Rússia i Ucraïna entre el 1998 i el 2015. 220 famílies van respondre positivament i, finalment, 162 infants van arribar a la fase final de l'estudi, 101 nens i 61 nenes.

La meitat, doncs, van resultar afectats per algun tipus de trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, el terme utilitzat per agrupar les anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que pot presentar una persona que ha estat exposada a l'alcohol durant el seu desenvolupament prenatal.

La forma més greu d'aquest trastorn es coneix com a Síndrome d'Alcoholisme Fetal, que pot comportar malformacions morfològiques, retards de creixement i alternacions del sistema nerviós que poden traduir-se en alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l'aprenentatge.

Tot i aquests resultats, des de l'ICAA no es plantegen tancar les adopcions a Rússia (a Ucraïna estan tancades des del 2012). La directora, Agnès Russiñol, defensa «el dret» que tenen aquests nens, tant els afectats per algun trastorn de l'espectre alcohòlic fetal com la meitat que no ho ha estat, de «poder viure en família» i, per aquest motiu, s'han plantejat diferents accions i intervencions per poder donar la volta a aquesta situació.

En aquest sentit, una de les mesures més importants que prendrà l'administració és la formació i la valoració de les famílies per tal que assumeixin «de manera conscient» el risc d'adoptar infants que presentin aquests trastorns.

Per a Russiñol, doncs, no es tracta «d'endurir les condicions» de l'adopció, sinó que en la formació que ja es fa als pares adoptius per conscienciar-los que «no és el mateix que ser pare biològic», els equips de psicòlegs treballaran «la motivació i les capacitats de la família» per fer front a una adopció d'un infant amb necessitats especials.

Els darrers anys, la xifra d'infants arribats de Rússia ha estat de 29, el 2015 i el 2016, i de 19 el 2017, un descens que per a Russiñol s'ha donat en general a l'adopció internacional. Durant el període entre 1998 i 2016, Rússia representava el 80% de les adopcions fetes a Catalunya d'infants provinents d'Europa, que suposaven el 39% del total d'adopcions internacionals culminades a Catalunya.

En aquests moments, Russiñol es mostra cautelosa de l'impacte que podran tenir les mesures que els dos departaments posaran en marxa després dels resultats de l'estudi. A Ucraïna, actualment només es pot adoptar en cas de germans d'altres infants adoptats al mateix país o d'infants que han estat en un procés d'acolliment prèviament.

El subdirector general de Drogodependències, Joan Colom, destaca que per fer un « screening adequat i correcte», cal primer fer prevenció i després ajudar a tractar les persones que tenen problemes. Catalunya disposa de tres equips (a l'Hospital Clínic-Maternitat, a Vall d'Hebron i a Sant Joan de Déu) especialitzats en aquesta problemàtica que poden actuar de suport i acompanyament. Aquests hospitals hauran d'elaborar una guia per a professionals d'ensenyament amb l'objectiu de dotar-los de recursos per atendre el trastorn a l'escola i es farà una formació específica als grups d'assessorament i orientació psicopedagògica. També s'està treballant en una guia per a famílies per tal d'orientar-les per la convivència i l'acompanyament dels seus infants. També s'ha recuperat una línia de subvencions per donar suport econòmic a les associacions de famílies que vulguin organitzar jornades, activitats o formacions encarades al TEAF.

Paral·lelament, Salut ha reforçat el protocol del seguiment de l'embaràs fent especial èmfasi a la detecció del possible consum d'alcohol i drogues.