El grup Dret de Defensa -format pels advocats voluntaris que porten la defensa dels lesionats durant el referèndum de l'1 d'octubre- van presentar ahir al matí un escrit al jutjat d'instrucció número 2 de Girona demanant que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil els entreguin «totes les comunicacions» que van mantenir aquell dia. La petició ve arran de la sospita, per part d'aquest col·lectiu, que el material que els van fer arribar el passat mes de juliol està incomplet i que els cossos policials disposaven d'uns canals de comunicació «alternatius».
Així ho ha explicat un dels integrants del grup, l'advocat Albert Carreras, després d'haver analitzat milers d'arxius. «El que ens van passar era el canal oficial, tot el que va de la centraleta als diferents grups operatius, el seu sistema de ràdio, que és també on truquen els ciutadans. Després d'escoltar-ho tot entre uns quants hem detectat que els agents en molts casos feien referència a determinades indicacions que es passarien «per l'altre canal» o coses que estaven «al grup de Whatsapp». També insistien a vigilar que hi hagués bateria als mòbils», relata Carreras.
El lletrat explica que a cap de les gravacions que els han proporcionat per ordre judicial hi ha ordres «prou explícites», i que en les gravacions on s'escolten les peticions per part dels equips policials desplegats en els diferents col·legis, quan informaven que no podrien entrar «sense utilitzar mitjans més contundents», la resposta era que havien de ser amb proporció i sense utilitzar res més que empentes. «Hi ha un altre canal on els diuen que poden utilitzar les defenses i tot el que portaven. Consten referències a converses anteriors que no són a les gravacions del canal oficial, es van fer per altres canals», assenyala Carreras. «O bé els agents actuaven pel seu compte, cosa que dubto perquè veient els vídeos hi ha senyals que rebien ordres, o no volien que aquestes ordres quedessin gravades per aquest canal oficial de la policia», apunta.
Des de Dret de Defensa també sostenen la possibilitat que «s'hagin eliminat» aquestes converses o que diguin que «no han existit mai», tot i això consideren que ho han de demanar «perquè quedi en evidència que no ho han volgut aportar i perquè els primers comandaments que vinguin a declarar expliquin de quina forma es van donar les instruccions durant l'1 d'octubre». A partir de la presentació de l'escrit, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil han de presentar els documents en un període relativament curt que pot anar aproximadament de cinc a deu dies.
Reobren en cas de Mindan
Paral·lelament, l'Audiència de Girona no va desobeir en aprovar un decret de suport a l'1-O, perquè va ser una mera «declaració política» sense contingut executiu, si bé ha ordenat investigar si va permetre de forma «tàcita» l'ús de locals municipals per a la votació.
La secció tercera de l'Audiència ha revocat la decisió del jutjat d'instrucció número 1 de Figueres i, a instàncies de la Fiscalia, ha ordenat reobrir la investigació per desobediència a l'alcaldessa de Roses, Montserrat Mindan, per suposada «omissió» a l'hora de complir el mandat judicial de no facilitar la logística de l'1-O. La sala reconeix que no consta cap ordre expressa per part de l'Ajuntament de Roses per a la utilització en la votació de l'1-O dels locals de titularitat municipal, però apunta que cal establir «si aquest ús es va consentir o va venir permès de forma tàcita per la investigada (l'alcaldessa), cosa que, per descomptat, permetria integrar el tipus (delicte) de desobediència».
