06 de setembre de 2018
06.09.2018
Diari de Girona

Una intervenció al sociosanitari de Figueres redueix el consum de psicofàrmacs i les caigudes

El projecte al Bernat Jaume ha unificat l'espai de les Unitats de Psicogeriatria i de Llarga Estada i ha potenciat la comunicació positiva. Amb més espai per moure's, els pacients amb deteriorament cognitiu han disminuït el nivell de confusió i han millorat el to muscular

06.09.2018 | 01:19
Una intervenció al sociosanitari de Figueres redueix el consum de psicofàrmacs i les caigudes

Un projecte de la Fundació Salut Empordà al centre sociosanitari Bernat Jaume de Figueres ha reduït un 66% les caigudes dels pacients i un 46% el consum de psicofàrmacs. En un any, la intervenció, generant un entorn més favorable per a l'usuari, també ha fet que el 40% dels pacients milloressin la seva capacitat funcional durant l'ingrés i el 55% l'han mantinguda.

El projecte ha eliminat les barreres de la Unitat de Psicogeriatria i ha permès que els pacients compartissin l'espai amb els de la Unitat de Llarga Estada. L'àrea de moviment resultant han estat tots els espais comuns de la tercera planta del sociosanitari, amb capacitat per a 40 usuaris. També s'ha potenciat una comunicació positiva, orientada a no alterar el pacient en moments de confusió, per reconduir els episodis d'alteració psicològica i de la conducta, amb explicacions tranquil·litzadores, simplificació del llenguatge i comunicació no verbal, entre d'altres. Des de la Fundació Salut Empordà destaquen que els resultats del projecte estan relacionats entre si. El fet que els pacients amb deteriorament cognitiu disposin de més espai de mobilitat ha reduït el nivell de confusió i ha permès millorar el to muscular, de manera que s'han produït menys caigudes. Al mateix temps, tenir més espai també ha provocat que hi hagi menys agitació, fet que ha comportat una reducció de la prescripció de psicofàrmacs, que està demostrat científicament que afavoreixen les caigudes. En la majoria de casos, també s'ha mantingut i millorat el nivell d'autonomia funcional dels pacients.


Centrar-se en la persona

L'estudi ha estat liderat per la cap de servei del sociosanitari Bernat Jaume, la doctora Esther Celda, i ha comptat amb la implicació dels professionals del servei, que han rebut formació específica. Parteix del model d'Atenció Centrada en la Persona i del Model Enriquit de la Demència, que millora la qualitat de vida dels pacients i que no només tenen en compte l'estat neurològic, físic i de salut del pacient, sinó també hi la biografia, la personalitat, els valors i preferències i l'entorn. Celda explica que «moltes vegades les alteracions de conducta de les persones que pateixen demència són una forma de comunicació o l'expressió d'un malestar» i amb aquest projecte «hem creat un entorn més favorable, on es poden relacionar amb els altres usuaris». «Resoldre el problema conductual no passa per l'aïllament del pacient, de fet ara la tendència és cap a la normalització», indica. Per tirar endavant el projecte s'han dut a terme accions com sistemes de protecció dels carros de cures i de medicació o la instal·lació de mesures de seguretat a la porta principal i a l'entrada de la planta. S'han creat espais polivalents i programat activitats diverses i flexibles que treballen totes les dimensions de les persones.

Els tallers es realitzen en funció de les característiques i de les preferències dels usuaris i tots hi poden participar, independentment de la unitat a què pertanyin. S'ha incorporat un expert per fer activitats de musicoteràpia i a la part més lúdica hi han participat joves voluntaris de 4t d'ESO del programa de Càritas Apadrina un avi; amb activitats com pintura, conversa i jocs de taula. El fet que pacients amb deteriorament cognitiu s'hagin relacionat amb d'altres que no en tenen ha estat beneficiós per a tots, assenyalen des del centre. Les activitats compartides han permès que pacients amb objectius terapèutics diferents, treballin habilitats diferents. Per exemple, en el grup de psicomotricitat, «hi ha pacients que en un mateix exercici treballen la mobilitat i la percepció de l'esquema corporal; mentre que d'altres, per imitació dels moviments dels seus companys, treballen la mobilitat i l'atenció», indiquen. Pel que fa als professionals, han adoptat un model de treball de valoració multidimensional que avalua les àrees clínica, funcional, mental i social, així com els valors, les preferències, les voluntats i la història de vida.El projecte ha estat reconegut com la millor comunicació oral en ciències socials i del comportament del 60è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia, al qual van assistir 1.100 professionals i en el que es van presentar 422 comunicacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook